Cercador
SENSE ÀNIM DE MORIR
Un relat de: Presilia Mood- Compartir:
NO TINC ÀNIM DE MORIR
Penso en la mort tantes vegades, li dic:
- No marxis, queda't amb mi, consola'm, jo vinc cap a tu i tu vens cap a mi.
Sento la mort que m'acompanya i em diu:
- vine -. Jo hi vull anar, però quelcom m'agafa fort.
Reso amb la mort com a companya i amiga fidel
de la tranquil·litat eterna que la vida em treu.
Camino amb la mort al costat meu, suplicant-me:
- Jo no et faré patir, només t'abraçaré
Vull anar-hi, abraçar-la jo també, però
no tinc ànim de morir, em dic a mi mateix.
Penso en la mort tantes vegades, li dic:
- No marxis, queda't amb mi, consola'm, jo vinc cap a tu i tu vens cap a mi.
Sento la mort que m'acompanya i em diu:
- vine -. Jo hi vull anar, però quelcom m'agafa fort.
Reso amb la mort com a companya i amiga fidel
de la tranquil·litat eterna que la vida em treu.
Camino amb la mort al costat meu, suplicant-me:
- Jo no et faré patir, només t'abraçaré
Vull anar-hi, abraçar-la jo també, però
no tinc ànim de morir, em dic a mi mateix.