Cercador
Cultura Catalana
Un relat de: Presilia Mood- Compartir:
Ets la sal del mar que erosiona la roca,
Ets el vent que talla la gavina que plora,
Ets com llàgrima que cau i res para,
I el crit profund de qui no calla!
Ets futur que ressorgeix i ets ànima encallada,
Ets tu, i al final la llibertat arribarà
Quan diguis o escriguis i lluitis pèl demà.
Ets tu, i això mai ningú t'ho podrà prendre,
Ni el més bastard covard aixafarà
Flor, que creix arrelada a la muntanya.
Lluita, no descansis, sent els ocells com parlen,
Lluita pel que creus, no et cansis, veu els arbres com ballen
Lluita, no et desvetlli si orbs segadors la canten.
Ets el vent que talla la gavina que plora,
Ets com llàgrima que cau i res para,
I el crit profund de qui no calla!
Ets futur que ressorgeix i ets ànima encallada,
Ets tu, i al final la llibertat arribarà
Quan diguis o escriguis i lluitis pèl demà.
Ets tu, i això mai ningú t'ho podrà prendre,
Ni el més bastard covard aixafarà
Flor, que creix arrelada a la muntanya.
Lluita, no descansis, sent els ocells com parlen,
Lluita pel que creus, no et cansis, veu els arbres com ballen
Lluita, no et desvetlli si orbs segadors la canten.