Sempre és millor allò que afavoreix la majoria?

Sempre és millor allò que afavpreix la majoria? Si el principi de la major felicitat és per a la majoria de la societat, és que les minories no tenen dret a la felicitat?

En la nostra societat actual, que és una democràcia, es decideixen aquelles coses que són més beneficioses per la majoria de la societat, seguint el principi utilitarista de Mill. Tanmateix, si només es beneficien les majories, és que les minories no tenen dret a la felicitat?

En primer lloc, és possible que les minories que no han sigut beneficiades en relació amb una decisió, resultin beneficiades en una altra, al haver format part de la majoria en aquesta nova situació. Per exemple, un individu pot formar part de la minoria que no té problemes d'ocupació (i no resultar beneficiat si es decideix beneficiar als aturats) però, en canvi, pot ser un estudiant que formi part d'una majoria de la població en què tots són estudiants i, així, pot beneficiar-se de les mesures que prengui el govern a favor dels estudiants. D'aquesta manera, les minories no serien sempre les mateixes i, al haver-hi un flux de minories, tothom tindria accés a la felicitat en un moment o en un altre.

Si, tot i això, es produís la situació en què sempre hi hagués la mateixa minoria de gent sense ser beneficiada, aquesta podria separar-se de la resta de la societat per forjar una societat nova. I com, necessàriament, tots els individus compartirien les mateixes circumstàncies (si no no podrien haver estat sempre una minoria a l'altra societat), en aquesta nova societat tots serien la majoria beneficiada, al prendre les mesures que no es prenien a la societat anterior. I, així, serien feliços.

En qualsevol cas, com a individus que són igual que els seus semblants, les minories també tenen dret a la felicitat. Així, des del meu punt de vista, si mai poden ser beneficiades dins la seva societat, tenen dret a buscar-se'n una de nova on puguin arribar a ser felices.