SEGON PLAT: ESTOFAT DE LLENGUA DE VEDELLA AMB TRUMFOS ROSTITS I LLENGUA DE BOU CARAMELITZADA.

M’han convidat a compartir i debatre els meus coneixements de la nostra cultura amb un col·lectiu selecte d’experts d’arreu del mon. Ens han instal·lat en un palau renaixentista a la terra de la mencia i tothom duem, a l’orella o a la butxaca, un minúscul audiòfon que ens dona un cop de mà per a la comunicació entre llengües.
En una estona d’esbarjo, avorrit fins a la medul·la, m’he perdut pels passadissos carregats de pintures, teles i escultures, per entre les estances de tota mena farcides amb mobles que dibuixen un passat i he arribat, escales avall, a una cuina sortida de l’ànima de Vatel.
Allà és on he vist a una dona ja feta, dansar per entre l’aram i els fogons mentre endreçava les menges per l’àpat de prestigi. Recitava la poesia de les passes a seguir amb la batuta de fusta que signava a l’aire la seva saviesa. He vist com la dona estimava la terra, la natura que ens acull i els seus fruits agraïts, la tasca encomanada i la llengua mare salivant per fer-se entendre. Ella no parla res més que el que va aprendre al mas de la família a la terra ferma, sense escola ni asfalt. Ni paraules importades. Ni audiòfons traductors.
I l’orquestra la seguia.