SECÀ

... i tot ho supera, malgrat les agressions que darrerament la martiritzen. Hi ha qui diu que cosa del canvi climàtic, però, la nostra estimada terra urgellenca les ha passat putes tota la vida. Així i tot, el canal ha alleujat un pèl els seus sofriments. A canvi, però, de renunciar a la seva autenticitat.
Recordo aquestes imatges de segar i batre. Sóc de Menàrguens i la realitat i els sentiments que descrius no em són gens estranys. I sí, tots som una mica o molt –segons es miri– companys de naufragi.

Si et ve de gust, pots llegir un sonet que vaig dedicar a la terra que tu evoques i honores. És aquest Preguera pagesa.

Raül

Si ja ho té el secà. Tot queda ermot, el rostoll és el testimoni sec de la sega, però massa de pressa oblidem el verd primaverenc i el cicle que tot plegat tornarà i gràcies per poder plantar i pel sol i la pluja per a una bona collita. La pols del cel, després de la sega, un paratge feréstec gairebé, terrossenc,un menut apunt dels "Campos de Castilla". Ens llegim i ànims tot retorna encara que el dolor present ens enfosqueix l'esperança aquesta sempre és el brot verd que assenyala la vida...
UFFF que m'erotllo....