SAY NO TO CORRUPTION - Digues No a la Corrupció (10-8-2014)

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses
SAY NO TO CORRUPTION - Digues No a la Corrupció

Regirant en fotos antigues m’he topat amb una de fa huit anys, efectuada al meu viatge per l’Àfrica Sud, i m’ha sobtat per la seua rabiosa actualitat. Sembla que l’epidèmia reflectida aleshores haja saltat per fi l’Estret de Gibraltar i haja trucat ben fort a les portes d’Europa.

No, no parle del virus d’Ebola. Parle d’un altre virus, gairebé igual de mortífer, així com més immoral i degradant, que hi campa arreu del nostre Estat: la corrupció institucional.

https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/14880005244/

https://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/3587371832/

303.RETOC-Campanya Contra Corrupcio-Zambia (16-6-2006).JPG

La foto de la qual parlava, que ara tinc al davant, hi mostra un cartell vora la carretera on s’hi llegeix, ben contundent: SAY NO TO CORRUPTION (Digues No a la Corrupció). Aquesta imatge la vaig prendre l'any 2006 amb la meua primera càmera digital –una Fujifilm FinePix Z1 de 5 Megapíxels- al bell sud de Zàmbia, prop de la frontera amb Botswana, quan hi tornava de veure les Cascades Victòria. No era l’únic cartell d’aquest tipus que vaig veure a la regió. Així com a Botswana la majoria de publicitat s’hi destinava a fomentar l’ús del preservatiu per combatre el SIDA, a Zàmbia les campanyes es decantaven envers un altre vessant, menys profilàctic i més vergonyant: lluitar contra la corrupció que assolava eixe país de l'Àfrica austral.

Recorde que vaig fer la foto per copsar una mica l’exotisme d’aquella part del món, pensant que al meu país occidental, europeu i civilitzat no arribaria a contemplar mai el que succeïa allí. En aquella època em semblava que la corrupció enquistada, sistèmica i irresoluble a tots els nivells era pròpia de països africans i sud-americans, potser asiàtics, fins i tot, però mai no europeus, per descomptat, llevat d’una Itàlia dominada per la màfia, és clar. Ara me n'adone que Espanya, una regió de la Unió Europea que aspirava a equiparar-se amb les potències més grans, està igual o més podrida que aquells països de l'hemisferi sud que sempre havíem vist, des del nostre pedestal de fang, com a subdesenvolupats o –per a alguns- infrahumans.

¿Quina diferència hi ha entre nosaltres i ells? Absolutament ninguna. Aquell cartell que vaig veure a Zàmbia, un país que molts espanyols -si aconseguissen ubicar-lo al mapa- el considerarien al cul del món, podria ben bé exhibir-se arreu d’Espanya i no desentonaria gens ni mica. ¿O és que ací els polítics, banquers, grans empresaris i especuladors immobiliaris en farien més cas que els africans? Coneixent-los bé, tot indica el contrari. Acabarien desprestigiant la mateixa campanya d’anticorrupció, titllant-la d'esquerrana, populista i espentolada, si no la poguessen controlar ells per cobrir-se uns a altres les vergonyes mentre es renten els draps bruts....

PP, PSOE, CIU.... Els grans partits que coneixem estan podrits de dalt a baix. Desenes i desenes d'imputats per malversació de fons, tràfic d’influències, comissions il·legals, fraus a la Hisenda pública, amenaces, extorsió i un ruixat de delictes que dia a dia va augmentant i no aspecte de parar....

Ara els dos grans partits estan cagats per la fi del bipartidisme. Volem aferrar-se al sistema protector que havien instaurat, com si fos el millor del món, i alerten de l’auge dels populismes, com si ells mateixos no haguessen emprat mai aquest tipus de discurs tan simple i elemental. El que volen, de fet, és evitar que cresquen els partits que encara són menuts per plantar-los. ¿Què temem, que els tomben d’un bac de la seua poltrona? ¿Què governen pitjor que ells? Si el PSOE i el PP han deixat el llistó tan alt que és gairebé és impossible de superar. Han destrossat l'economia, han arruïnat el país i han desmoralitzat els ciutadans. ¿Què hi poden fer pitjor, els que vinguen després? ¿Qui ha fet créixer els populismes, si no el PSOE i el PP, amb la seua pèssima gestió econòmica, el robatori constant de cabals públics i una horrible manipulació informativa als mitjans?

S’escolta massa dir: “És que tots els polítics són iguals”. Potser hi siguen iguals tots els dels partits grans. Però als partits menuts, de moment, no se’ls pot clavar en el mateix sac perquè no han tastat ni una engruna del pastís que s'havien repartit entre el Partit Popular, el Partit Socialista i Convergència i Unió.

Potser, fins i tot, que quan els partits menuts s’enfilen a la taula, passada la bacanal, i estiren el mantell del banquet de boda dels grans, la brutícia i la merda que havien amagat a sota esquitxe a tot arreu del panorama nacional, i els anteriors partits de govern ja mai més no se'n puguen recuperar. ¿Qui sap?

Ara mateix no parem d’escoltar al PP i al PSOE defensant el bipartidisme i proclamant que aporta estabilitat i confiança en l'Estat. Però oculten, al mateix temps, que el que fomenta, en el fons, és l’opacitat informativa i la corrupció institucional.

El dilema, per tant, en les properes eleccions, serà aquest: ¿Seguim tapant als de sempre o estirem la manta i els veiem a tots nuets?


Sueca, País Valencià, Marènia. 10-8-2014.
Joanjo Aguar Matoses.

_____________________________________________________________________________________


ETIQUETES PER A RELATSENCATALA.CAT

corrupció, corrupción, say, no, to, corruption, corrupte, corrupto, PP, Partit, Popular, Partido, 2006, 2014, Àfrica, África, Africa, Zàmbia, Zambia, Botswana, Totalitari, Democràcia, Parlamentària, Totalitario, Democracia, Parlamentaria, dictadura, Rajoy, Franco, Hitler, Mussolini, feixista, fascista, Espanya, España, espanyol, español, Spain, Spanish, Sapanish

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

246 Comentaris

250489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).