Cercador
SANTA MARGARIDA DE VILALTELLA,I EL SANTUARI DELS MUNTS
Un relat de: Antonio Mora VergésLa capella està situada a tocar de la carretera que va de Perafita a Sant Bartomeu del Grau i Vic. Històricament formava part del terme dels Senyors de Lluçà i estava vinculada al mas les Heures. El primer document on s'esmenta és de l'any 1223 i hi és citada com a capella de la parròquia de Perafita.
Originalment era una construcció romànica del segle XI o principis del XII, d'una sola nau, de planta gairebé rectangular i amb un absis semicircular a la banda de llevant. Devia tenir la coberta amb volta de canó. A l'absis hom pot veure una finestra d'una sola esqueixada.
A la primera meitat del segle XVIII, l'ermita ja estava molt descuidada i la volta totalment deteriorada. Els murs actuals són encara els primitius romànics fins a dos metres d'altura. La resta fou construïda posteriorment. La volta que s'esfondrà el segle XX ja no era l'original romànica.
L'accés a la capella es fa per una porta oberta, a la façana de ponent, l'any 1825. Fa uns quants anys estava totalment abandonada, sense teulada i plena de runa. Tot el poble de Perafita contribuí a la seva restauració i, des de l'any 1988, apareix un nou temple ben restaurat, amb elements romànics que destaquen perfectament. Cada any s'hi fa l'aplec el diumenge més proper a la festa de la Santa, que es el 20 de juliol.
Recollim imatges de l'indret, embolcallat pels colors tardorals, i on s'aprecia clarament, l'estima i el respecte que li tenen els veïns de Perafita, i àdhuc del Lluçanès.
Acabàvem aquest mati , d'apassionants descobertes de la ma experta de la Irene Tironi, a qui des d'ara incloem - amb tot els honors - al cens de sherpas de Catalunya; al terme de Sant Agustí, on a més de 1.000 metres d'altitud i amb unes vistes sense parió, hi ha el Santuari de la Mare de Déu dels Munts, que aixopluga la patrona del Lluçanès (una talla romànica en un ambient barroc). L' Àngel Montoya, ànima i cuiner del restaurant 93.852.77.42 ens farà gaudir amb les seves especialitats. Al dinar s'incorporarà el Santi, el marit de la Irene, de professió pagès, i responsable justament en aquesta qualitat de l'encís "natural" , d'aquesta comarca, que ja ens tens el cor robat.
Ens expliquen que als peus dels Munts hi ha la masia coneguda com l'Hostal del Vilar, al voltant de la qual se celebra cada 28 de setembre la fira més important de la comarca.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5443713 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ