SANTA EUGÈNIA DE GOMAR. MOIÀ. MOIANÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré, dins les restes de la capella preromànica d'una sola nau advocada a Sant Eugènia, al costat del mas Gomar, queda dempeus part del mur Nord i quasi bé res del Sud. La capçalera és coberta amb volta de canó i absis rectangular. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavallada de fusta. La porta era al mur sud. L'aparell és de pedres sense treballar però ben disposades en fileres iguales. Absis a llevant.





L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934, atenen el fet que no s’esmenta aquesta església en l’acta de consagració de la parroquial de Moià, defensa que no existia amb anterioritat a l’any 939, encara que podria existir l’any 951, n’hi ha constància fefaent des dels inicis del segle XI.

Va funcionar com a parròquia quasi un segle, fins al segle XII.

Des del segle XIII era un capella rural depenen de Santa Coloma Sasserra.

Fou agregada com a sufragània de la parroquial de Collsuspina l’any 1878.

El Josep, que portava fa més de 70 anys fins aquí les truges del mas de l’Oller de Collsuspina, perquè les fecundes el verro d’aquesta casa, explica que el mas Gomar de ‘vius i de morts’ [ bateig i enterrament ] depenia de Santa Maria de Collsuspina, i per qüestions econòmiques i/o polítiques de la Vila de Moià.

Apreciava en aquesta visita que s’ha aturat l’estat de degradació d’aquestes restes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com