SANT VICENÇ D’OBIOLS. AVIÀ. BERGADÀ. CATALUNYA

Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, per les terres ubèrrimes del Bergadà, en la llista de meravelles a ‘viure’ que havia preparat el Joan, estava en destacadissima posició Sant Vicenç d’Obiols.

En relació al topònim, Joan Coromines i Vigneaux - el mestre – defensa que és una derivació de Albiols, que fa referència a un lloc albirat, elevat i amb bona visibilitat de lluny. Situat en aquest espai concret, al costat de l'església i necròpolis d'Obiols, i les restes d'una antiga torre de defensa, gaudint d’una excel•lent vista sobre el Llobregat i l’autovia, coincideixo amb la tesis exposada.

Veig en l’edifici un cert ‘artifici’, una ‘idealització’, que més tard en confirmaran les fonts escrites : L'església de Sant Vicenç d'Obiols va ser restaurada entre els anys 1959 i 1962 sota la direcció de Camil Pallàs, practicant-se excavacions a l'interior i a la zona de la necròpolis, i efectuant-se prospeccions a la zona de la torre medieval. El que fou màxim responsable del ‘Servei de Transformació de Monuments de la Diputació de Barcelona’, tenia un ‘clixé romànic’ que reproduïa per arreu, us deixo un enllaç que li dedicàvem suara.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html

L'església de Sant Vicenç la trobem documentada al 888, data en que el comte Guifré fa donació de l'església al monestir de Ripoll (Et in eodem comitatu ecclesias Sancti Vicenti, que est consacrata...) (AA.DD., 1985). El lloc d'Obiols s'esmenta per primera vegada el 921, en la confirmació de l'alou d'Obiols que havia donat el comte Guifré. Al fogatge de 1365 consta com parròquia Dalbiols amb sis focs. Posteriorment trobem el topònim amb diferents formes: Albiols, Dalbiols, Obiols..

Sant Vicenç era l’església parroquial del terme d'Obiols i va pertànyer al monestir de Ripoll i jurisdicció d'aquest bisbat des dels seus inicis fins a finals del segle XIX. D'aquesta manera els delmes d'Avià abans del segle XVIII estaven repartits entre l'Abad de Serrateix, el rector d'Avià, el Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona i la comunitat de Santa Eulàlia de Berga. Els delmes d'Obiols els percebia el monestir de Ripoll fins a finals del segle XIX.






Les cròniques expliquen que l'edifici és de base pre-romànica, probablement d'època visigòtica (en una tomba que hi ha prop de l'entrada hom trobà una moneda d'or d'Ègica, per tant, de 687-702), i conserva uns notables arcs de ferradura sostinguts per columnes amb base i capitells de factura molt primitiva que comuniquen la nau única amb l'absis trapezial i els dos braços del petit transsepte. Ha sofert grans modificacions al llarg del temps (havia tingut tres naus i en època romànica fou capgirada la capçalera. La darrera transformació la dugué a terme la Diputació de Barcelona en el període 1959-1962.



Us aconsellem accedir fins la cornisa de pedra, enlairada sobre el Llobregat, on es troba Sant Vicenç d'Obiols.