Cercador
SANT SALVADOR DE TOLÓ. GAVET DE LA CONCA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl José Antonio Uriz m’enviava una fotografia panoràmica de Sant Salvador de Toló, vila del terme municipal de Gavet de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.
Fins a l’any 1970 va ser municipi independent, en aquella data juntament amb Aransís i Sant Serni formaren el nou terme municipal de Gavet de la Conca.
Quan al topònim d’origen ibèric segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), trobava al diccionaris català valencià balear ; ‘resulta interessant un text de l'any 1344 en el qual es diu que Peralada s'anomenava abans «pels pagans»Tolon o «terra morta»: Postea nomen Petralata ibi miserunt quae antea a Paganis Tolon sive terra mortua vocaverunt (ap. Villanueva Viage, xiii, 225)’.
De la seva església advocada a sant Salvador ens diu la fitxà tècnica que és un edifici d'una sola nau, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Es troba adossada a una casa. A la façana de ponent hi ha el portal, d'arc adovellat de mig punt amb molt regràs. Les façanes estan arrebossades i l'interior es troba decorat per nombroses pintures al fresc. A l'extrem sud-oest hi ha el campanar de planta quadrada amb murs de pedra vista i quatre finestres de mig punt per a les campanes.
El sostre demogràfic s’assolia l’any 1857 amb 1.927 veïns, i tancava l’exercici 2013 Gavet de la Conca amb 300 habitants un 20% dels quals vivien a sant Salvador de Toló.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_Tol%C3%B3
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Fins a l’any 1970 va ser municipi independent, en aquella data juntament amb Aransís i Sant Serni formaren el nou terme municipal de Gavet de la Conca.
Quan al topònim d’origen ibèric segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), trobava al diccionaris català valencià balear ; ‘resulta interessant un text de l'any 1344 en el qual es diu que Peralada s'anomenava abans «pels pagans»Tolon o «terra morta»: Postea nomen Petralata ibi miserunt quae antea a Paganis Tolon sive terra mortua vocaverunt (ap. Villanueva Viage, xiii, 225)’.
De la seva església advocada a sant Salvador ens diu la fitxà tècnica que és un edifici d'una sola nau, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Es troba adossada a una casa. A la façana de ponent hi ha el portal, d'arc adovellat de mig punt amb molt regràs. Les façanes estan arrebossades i l'interior es troba decorat per nombroses pintures al fresc. A l'extrem sud-oest hi ha el campanar de planta quadrada amb murs de pedra vista i quatre finestres de mig punt per a les campanes.
El sostre demogràfic s’assolia l’any 1857 amb 1.927 veïns, i tancava l’exercici 2013 Gavet de la Conca amb 300 habitants un 20% dels quals vivien a sant Salvador de Toló.
L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Salvador_de_Tol%C3%B3
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Comentaris
-
que bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 12-01-2015 | Valoració: 10
M,' encanten ela teus escrits sobre pobles de Catalunya, aquest ignorava existis
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431001 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ