Cercador
SANT PERE DE VILARDELL O DE LA PINEDA. EL BRUC. L’ANOIA.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Marcel•lí Puigdellivol Prat em feia arribar un parell d’imatges de l’església de Sant Pere de Vilardell, situada al Serrat de les Cametes al terme del Bruc a tocar del terme de Marganell, que a darreries del segle XVIII pertanyia a la parròquia de Sant Pau de la Guardia, i que actualment depèn de la parròquia de Marganell.
El monjo de Montserrat Calixte Albareda, amb una amplíssima bibliografia sobre aquest rodal :
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=en&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=ALBAREDA,%20CALIXTE&indexSearch=AU
Li explicava que Sant Pere de Vilardell tenia un origen romànic, i que la seva existència està documentada al segle XII.
Fou destruïda probablement a la guerra del francès , tesis que corrobora la transmissió oral de la gent de Marganell i de les cases veïnes, que afirma que per aquí hi va haver enfrontaments amb els francesos, en els que van morir gent de Marganell , concretament sota la Roca Foradada a tocar la actual carretera que va de Can Masana a Montserrat, en el indret conegut com l'Era del Ros o de les Bateries.
La tradició oral ha passat de pares a fills, i en algunes cases de Marganell es conserven encara fusells d'aquell temps. La troballa de restes d’ossos humans que s’han fet treballant les terres a tocar de l’església de Sant Pere de Vilardell, vindria a confirmar les fonts orals.
Al Mapa de patrimoni del Bruc en relació a l’església es recull : la primera menció documental és de l'any 1117, en un capbreu dels béns que el monestir de Sant Cugat del Vallès tenia en el castell de Bonifaci, anomenat Guàrdia. Apareixia associada a un parell de peces de terra i no queda clar inicialment si posseïa també la capella. Anys més tarda sembla clar que el monestir no és propietari de l'església, la qual depenia de la parroquial, Sant Pau de la Guàrdia.
Quan a la descripció tècnica de la que anomenen Sant Pere de Vilardell o de la Pineda, diuen, edifici de planta rectangular amb les parets de pedra i morter. La porta d'entrada és adovellada de mig punt. A les parets laterals hi ha dos contraforts. A la part alta de la façana principal hi ha tres obertures rectangulars de dimensions molt petites.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El monjo de Montserrat Calixte Albareda, amb una amplíssima bibliografia sobre aquest rodal :
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=en&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=ALBAREDA,%20CALIXTE&indexSearch=AU
Li explicava que Sant Pere de Vilardell tenia un origen romànic, i que la seva existència està documentada al segle XII.
Fou destruïda probablement a la guerra del francès , tesis que corrobora la transmissió oral de la gent de Marganell i de les cases veïnes, que afirma que per aquí hi va haver enfrontaments amb els francesos, en els que van morir gent de Marganell , concretament sota la Roca Foradada a tocar la actual carretera que va de Can Masana a Montserrat, en el indret conegut com l'Era del Ros o de les Bateries.
La tradició oral ha passat de pares a fills, i en algunes cases de Marganell es conserven encara fusells d'aquell temps. La troballa de restes d’ossos humans que s’han fet treballant les terres a tocar de l’església de Sant Pere de Vilardell, vindria a confirmar les fonts orals.
Al Mapa de patrimoni del Bruc en relació a l’església es recull : la primera menció documental és de l'any 1117, en un capbreu dels béns que el monestir de Sant Cugat del Vallès tenia en el castell de Bonifaci, anomenat Guàrdia. Apareixia associada a un parell de peces de terra i no queda clar inicialment si posseïa també la capella. Anys més tarda sembla clar que el monestir no és propietari de l'església, la qual depenia de la parroquial, Sant Pau de la Guàrdia.
Quan a la descripció tècnica de la que anomenen Sant Pere de Vilardell o de la Pineda, diuen, edifici de planta rectangular amb les parets de pedra i morter. La porta d'entrada és adovellada de mig punt. A les parets laterals hi ha dos contraforts. A la part alta de la façana principal hi ha tres obertures rectangulars de dimensions molt petites.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432392 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ