Sant Jordi?????.

Tinc un home que no em puc queixar. És molt intel-ligent.
Gerent d'una gran empresa. Conseller de tres empreses més, tresorer d'una altra, i fins i tot President de l'Associació de Veïns.

Bé, un home molt intel-ligent. Però... com quasi tots els homes intel-ligents, és " UN SAVI DESPISTAT ".

Per les feines que desenvolupa, és una fura, però per les coses que pertanyen a la vida privada ( a la nostra vida privada ! ), ho dirè amb la boca petita "és una miqueta despistadot ", i no ho fa amb mala fe, no !. Hi posa tota la seva voluntat, però... renoi ! no hi ha manera.
El pitjor és que ell no ho reconeix, diu que son " punyetes"
meves.

Perquè quedi bé amb la seva pròpia mare ( que ja és gros,
ja ! ) l'hi he de donar pistes per recordar-li el dia que fa anys, el seu sant, etc.
Son pistes molt senzilles que ni ell és dóna conta.
Els paperets grocs "post-its", els enganxo a prop de la nevera, la torradora, la cafetera, etc. a llocs que ell al matí
els pugui veure.

Per exemple : DIMECRES EL SANT DE LA MEVA SOGRA, HE DE FELICITAR-LA .
Poso la meva sogra referint-me com si fos JO !, la que hagués de recordar-ho.

Avui és Sant Jordi, ahir al vespre no vaig posar " la xuleta ",
vaig pensar que no calia; Pel carrer tothom va amb la rosa i
el llibre, és evident que se n'adonarà que és Sant Jordi !!.

Al matí ha marxat com sempre, amb un petonet i dien:
Vindré a sopar.

Per si al vespre no s'en recorda, he preparat una " pista "
per quan arribi a casa. He comprat un ram de roses vermelles, vellutades i he tingut la paciència de treure una a una les espines de dues roses, a les altres he tret els pètels por poder espargir-los.

Tinc una ampolla de cava a la nevera, he preparat un bon sopar i en aquets moments ,estic preparant l'escenografia.

M'explico: De l'entrada fins el menjador ,he anat tirant pètals de rosa.
Jo m'he dutxat amb un sabó amb olor de roses i m'he untat tot el cos amb un oli amb aquesta olor.
En el sofà vermell del menjador, he posat un mantó blanc i també l'he omplert de pètals.

He apagat els llums, he encès espelmes daurades per tot el pis, que donen una atmosfèra càlida i he posat una musiqueta molt adient; Una sardana, per fer pàtria!, això si, molt fluixeta.
M'he despullat, m'he posat bocaterrosa en el sofà amb les dues roses que ja havia tret les espines.
Una als llavis i l'altre... en el culet.

Mentalment he anat repassant el quadre que jo havia dissenyat.

Quan entri el meu marit veurà els pètals i les espelmes daurades i els seguirà, aleshores em veurà estirada al sofà amb el cos lluen i perfumat dels olis de rosa i daurat per la il-luminació de les espelmes.
I al final veurà les roses, una en els meus llavis i l'altre ,
... al culet. aixì és millor, quedarà més sexi, lluirè més.

-Ja el sento !-

- Nena,... ah !, ets aquí !. Amor, que t'has tret el carnet del PSOE ?, amb tanta rosa !.

-¿?-.