POLS DE LLETRES.

POLS DE LLETRES

La meva addicció a la "pols de lletres ", em ve des de molt petita. D'ançà que vaig aprendre (gràcies a la tenacitat de la meva mare), que una lletra darrera l'altre deien coses, i sempre molt interessants. Con que sempre he sigut molt tafanera, no he deixat mai d'escorcollar-les, les lletres són molt interessants.
Cada dia necessito la meva dosi de pols de lletres. M'explico: Cada dia volent o sense voler, tinc necessitat de llegir quelcom, poc o molt (depén del mono que tingui ). Les lletres les esmicolo dins del meu cervell i aixó forma ... una pols, pols de lletres, que com que ja està dins del cervell, és una droga molt potent. Directa a la imaginació, cada estona és diferent, a vegades en colors, o en blanc i negre, ràpides, insegures, tremoloses, a vegades estan tant esmicolades que no és poden compondre. És el puzle de les paraules, i estic, a vegades hores, dies, setmanes sense poder escriure res, la pols de lletres segons com bufa el vent de la meva imaginació voleia per l'habitació i no sap sortir-sé'n coherentment per poder relatar una miserable frase que tingui un sentit entenedor.
Sí, reconec que sóc addicte, addicte a la lectura !.