SANT ANTONI DE PADUA D’ALTAFULLA.

Rebia una nova crònica del Feliu Añaños I Masllovet, en aquesta ocasió ens explica la seva visita a l’ermita de Sant Antoni , on s’arriba des de la Vila seguint el camí del Viacrucis .
Existeix un deliciós relat sobre la història d’aquesta esglesiola i també dels goigs a llaor del sant, el podreu gaudir en aquest enllaç, : http://soltorres.udl.cat/jspui/bitstream/10459/156/1/LLG-1-0049.pdf L’ermita de Sant Antoni fou erigida l'any 1717 mercès a la donació del seu primer ermità, Baltasar Rabassa, i l'ajut dels pescadors del poble, és sens dubte una ‘ermita marinera’, ho diuen les seves parets blanques -, i ho diu sobretot el compromís, reiterat en més d’una ocasió per la gent del mar. És un edifici de planta rectangular, amb tres naus, sense absis. La façana s'obre amb tres portals de llinda recta, dues finestres rectangulars i un ull de bou al centre. Al capdamunt hi ha una campanar d'espadanya.
Sant Antoni d’ Altafulla el podem incloure en la categoria ‘inespecífica’ de capelles, ermites, esglesioles i esglésies ‘Trentines’, sorgides al caliu d’aquell Concili i la seva influència , i en les que únicament el campanar ens fa memòria de la seva dedicació religiosa.
Ens encanten les cròniques del Feliu Añaños i Massllovet, i més encara si com en aquesta ocasió estan farcides de regals per als ‘enamorats’ de Sant Antoni de Pàdua , com jo mateix i/o el bon amic Antoni Ibáñez Olivares, autor dels enllaços que segueixen :
http://www.guimera.info/avui/tribuna/AntoniPadua.htm http://www.guimera.info/avui/tribuna/ant.htm http://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/07/el-roure-del-giol.html
Que gaudi molt d’aquest relat, i dels enllaços ; hi trobareu alhora que un clar testimoni de devoció, una prosa extremament acurada que us farà tornar una vegada i altra a llegir-los.