Rússia

Quant vaig anar a Rússia em va sorpendre veure tants de barrets al cap de la gent. Ja que no tenia barret vaig decidir parlar en català, perquè a casa meva sempre m'havien dit que el català és una llengua plena d'historia i moooolt important, però a Rússia es veu que no la coneixien, ells em parlaven en rus i jo no els entenia, finalment els vaig dir que l'única cosa que coneixia de Rússia era la famosa "ensaladilla russa", però no ens enteniem ja que el meu idioma no era important allà.
Van passar els dies i la situació es feia complicada, jo er que er a parlar en el meu idioma i ells er que er a no entendre res del que els deia, finalment vaig optar per l'idioma infantil, l'idioma universal...recordava que de petit a casa m'inventava els idiomes i funcionava, tothom m'entenia perfectament...vaig entrar en un establiment de queviures russos i vaig dir educadament:
-smirnof dasaev ri tas vodka?
-Bbl robopnte- em va contestar aparentment amb educació el rus venedor
Feliç com un xínxol vaig poder tenir la primera conversa en rus de la meva vida, tot i que apenat perquè vaig entendre que el català tan sols és important a casa meva.
-tachenko russaf ensaladillof? - vaig comunicar la meva intenció de comprar el seu plat típic del país, almenys des de que vaig descobrir a l'Eugenio al llantiol, mai n'he tingut cap dubte...
-nowen ha xyñ- em va respondre amb cara de rus una mica empipat.
Nowen debia ser la marca de l'ensaladilla, vaig pensar.
- sif- li vaig afirmar entusiasmat- arvidas a dof?
Total si he aconseguit entendre'm amb ell, aprofito i en demano dos.
Va agafar el telefon i va exclamar:
-nomnunr!!...- i després va seguir una petita però semblava que contundent conversació que sincerament em vaig perdre una mica en la meva minça comprensió del rus...tot i els avenços aconseguits a passos agegantats...
De sobte, la porta de l'establiment es va obrir i van entrar dos policies russos amb cara de russos i sense ensaladilla russa per entregar-me.
Em van enmanillar i em van posar boca terrossa i em van començar a grapejar de dalt a baix, però ho feien amb aquella suavitat russa i em feien pessigolles...
I quant més reia més semblaven empipats...
Prouf!! prouf!!- els cridava en rus elemental, tant elemental va ser que em vaig obsessionar a probar el conegut i famós formatge emmental rus, tot i que no els podia expresar el meu capritx ja que el riure m'impedia parlar amb claretat...
Em van agafar i em van portar a un cotxe rus, i se que era rus per dues raons, una perqué estavem a Rússia, evident i l'altre perquè no tenia volant i això em va recordar el que sempre em deia el meu avi quant em vaig treure el carnet de conduir:
Condueixes com un rus!!!- recordo que tota la familia reien i reien...en català és clar...
El cotxe es va dirigir cap on li va donar la gana, és el problema que tenen els cotxes que no tenen volant, amb tanta mala sort que ens vam enclastar contra un tanc de la guardia nacional russa, coneguda pels seus renecs i per la seva oposició ferma als Zars...malament!!- vaig pensar.
Com els cotxes no tenen volants, tan és on estàs col.locat, per tant hi ha una norma russa que diu que si un cotxe te un accident el culpable és el que porta el volant, en cas de que no hi hagi volant ( norma absurda perquè no hi ha cap cotxe amb volant) el culpable serà el que parli pitjor rus...
Era evident que jo tenia totes les de perdre, ja que anavem tres en el cotxe i un dels dos policies ja m'havia demostrat que parlava millor que jo la seva llengua...vaig mirar-me l'altre i li vaig dir:
-chof?
Em va mirar i tan sols va dir una paraula:
-rnpcocka...pringat en castellà, tanoca en català.
Aquesta paraula que va pronunciar la vaig entendre perfectament, ja que s'assembla força al català, i em vaig veure perdut enmig dels policies senzills i els grans policies anti zars que el nostre cotxe sense volant no va voler esquivar.
Ens van fer tres preguntes a tots tres,tres x tres, o sigui en total 9 preguntes a Rússia que aquí també serien nou, vull dir que en això no som tant diferents...les meves respostes van ser sempre negatives.
-nof
-no sef
-no tonkov
Evidentment vaig passar la nit al "cuartelillo" de la guardia civil russa, entremig de drogadictes russos i dos delinqüents de Ghana...
Que feu aqui? -els vaig preguntar als dos ghanesos...
Makarra- em va contestar un...
No vaig entendre res de res i vaig decidir anar a dormir... per intentar acontentar als guardians russos que ens miraven rera les reixes vaig decidir dormir com un rus, cosa fàcil en mi , ja que de ben petit el meu avi sempre em deia:
- tú sempre dormint com un rus!!
Vaig agafar amb la mà dreta el peu esquerra i intentant no ensopegar amb la polla,(en rus nabokov), em vaig col.locar el dit del peu dret dins del forat del cul, vull dir el forat del mig, no el del cantó esquerra, aleshores seria dormir com un eslovac i estava a Rússia cony!!
Vaig dormir com un tronc, rus, però en definitiva com un tronc, o sigui amb les meves fulles, els meus ocellets, vaja, un tronc i em vaig despertar que semblava nou, però no ho era perquè jo ja tenia 64 anys i aleshores les expresions tan usades com: em sento nou!! ja no serveixen, perquè per més que t'hi sentis no ets nou, en tot cas ets 64...
El mateix dia van fer el judici, i a tots junts, als ghanesos, a tots els delinqüents russos i al català de torn, ja se sap, sempre hi ha un català a tots els racons del món.
El veredicte va ser contundent, no se quin va ser però era contundent, m'ho va dir el meu advocat d'ofici, bé, vull dir que era advocat d'ofici perquè havia triat com a ofici ser advocat...no és com a Catalunya, que hi han els advocats d'ofici i els advocats de no ofici, allà tots tenen com a ofici el ser advocats, no se si m'explico....
L'advocat parlava rus, però se l'entenia molt bé, tenia un accent més convexe i això ajuda a la comprensió.
Vaig demanar amb rus si em podia posar en contacte amb l'ambaixada catalana que tenim tots els catalans a Rússia per casos com aquests, on la situació s'ha complicat...amb veu prudent i amb el seny català com a bandera vaig explicar-me:
-ambaixadan catalaf?
-no van dir res... suposadament no hi ha ambaixada
I de sobte va venir un noi amb un plat de menjar tapat, va obrir la finestreta de la nostra cel.la i ens la va deixar allà, per tots quatre, els ghanesos, jo i un que ja em pensava que no era rus, era armeni, els armenis es reconeixen perquè tenen un accent més occidental, això si que m'hi havia fixat bé des del principi, no és complicat diferenciar un rus d'un armeni, i vaig entendre que era una cel.la per extrangers.
Vaig obrir la tapa del plat, que de fet era un plat invertit a sobre del plat col.locat de forma natural, vull dir que el menjar estava en el de sota i el de dalt s'encarregava de guardar l'esclafor,no a l'inversa perquè si no cauria i aniria segur al plat de baix, per tant i per estalviar feina e igual que a Catalunya, allà posaven el menjar al plat més baix i no el de dalt, de fet estalvies molta feina , perque així com el de baix agafes un cullerot i ho col.loques i ja, el de dalt has d'anar fent d'un en un i amb paciència, crec que la millor opció és la que fem quasi tots els homes del món, bé, a Australia no ,perquè estan al revés, i ells tot ho fan al reves però almenys tenen volant als cotxes....
De sobte la meva sorpresa va ser gegant: era ensaladilla russa!!
Finalment vaig tastar la famosa ensaladilla russa, està boníssima i no se que hi posen exactament, però te un sabor diferent a la que fem a Catalunya, ells hi posen ceba, ceba de St.pettesburg, boníssima i també col lombarda envinagrada, però no és lombarda, és russa i el vinagre també es rus, vull dir que no és de Vinarós.
Quant torni a casa i els digui que bona que està l'ensaladilla russa es moriran d'enveja-vaig pensar.
Dit i fet: vaig demanar permís en rus per tornar a casa i explicar el tema de l'ensaladilla i em van dir que cap problema però que quant ho hagués dit que tornés perquè em quedaven 10 anys de sentencia de cumplir...sincerament jo no em vaig enterar del que em van dir, sort dels ghanesos que m'ho van traduir tot que si no mai hauria tornat a casa a explicar el deliciós menjar rus que havia tastat...
Vaig anar i tornar, pim-pam, i ja em vaig quedar allà els 10 anys que em quedaven, sens dubte una de les experiències més positives que mai he viscut i que aconsello a tothom a descobrir un país tant extraordinari com és Rússia, i sobretot menjar l'ensaladilla russa , de veritat, totalment recomenable...ja ho deia l'Eugeni,. mucho ruso en Rusia!! i si, n'hi han uns quants...