Rumb erràtic

Un relat de: sudanellenc

Una altra nit ha passat
una altra nit i no t'he trobat.
Estavem junts, vivint.
Passat, present i futur.
Per a què tenir esperances
quan la foscor és tan clara?
Estas en la llum,
m'endinso en la nit.
Mars de sentiments
es converteixen en tempesta.
M'esfonso, oh! on és el far?
La vida ens ha trobat,
tant de bo no ens separi mai.
Però no sabré si donar felicitat.
Navego sense rumb,
la llum m'han robat.
En mil batalles mon cor és trencat.
Qui sap si mai amb tu, o amb tu,
en les tenebres brillarà una llum.
Què queda quan es perd l'esperança?
És la vida la resposta?
Què li queda a la vida
quan només queda enyorança?
Un somni?
Una falsa veritat?
Tant de bo algun dia trobi
el somni, l'esperança, el far.
Per que si no,
de què haurà servit salpar?

Comentaris

  • ambre | 30-04-2008

    Un bon poema, anima't a penjar-ne més ...

    Felicitats.

  • Genial!!![Ofensiu]
    almenarenca | 26-04-2008 | Valoració: 9

    El poema desprèn solitud.
    Tan de bo hagis trobat allò que et doni motius per seguir viatjant per la vida.
    Continua així.
    TVM.

  • gorditooooooooooooo[Ofensiu]
    lienu | 26-04-2008 | Valoració: 9

    joanet, es un plaer tenir-te per aqui igual que la neus, m'ha agradat molt penso ue es un poema ple d'esperançes, i fa molt que pensar tambe, lo dit continua escrivint qu val la pena tenir-vos per aqui.
    molts petons!!!!