RONDALLES LLIBRES I HAVANERES

Avui buscant un altre llibre, en la meva biblioteca he trobat el llibre de contes molt estimat per mi. Es tracta de contes d ´Andersen de la Editorial Juventud sexta edició de 1957. Es un llibre molt estimat i preuat per a mi, m´el va regalar una senyora gran, mes ben dit, una iaia a mitjans dels anys seixanta, jo era llavors una nena. Va ser un regal molt agradós per mí, davant meu es va obrir un ventalls de contes que vaig llegir amb la boca oberta, en ells també i han unes il•lustracions en blanc i negre molt boniques i tota la màgia es va fer present davant dels meus ulls infantils.

Encara ara recordo amb molta tendresa i amor la senyora Josefina, així es deia l’avia, venia a passar l’estiu junt a la seva filla i jo moltes estones li feia companyia en les tardes de Juliol i Agost, jo era filla unica i una nena una mica solitària, que li agradava escoltar cançons i histories , sempre estava prest.

Sabia cantar molt be i sabia explicar boniques rondalles , no he oblidat cap ni una de les que em va contar, com tampoc he pogut oblidar que va ser ella la que per primera vegada em va ensenyar “El meu avi va anar a Cuba” i tantes cançons populars dels anys trenta quaranta o cinquanta, tenia molt bona memòria per les melodies, al reves del seu cap que a vegades flaquejava i confonia fills i nets, el que desprès va esser un principi d´Alzheimer ,, així es la vida. Mes a mí em, va reconèixer sempre fins al final dels seus dies, jo l’estimava molt.

Gràcies a ella, les tardes esdevenien un munt de havaneres que encara recordo i com que sabia el meu amor als llibres, sempre al venir em regalava llibres. Aquest el guardo amb molta estimació en un prestatge i quan l’agafo em sembla veure la cara bondadosa de la senyora que tenia uns intensíssims ulls blaus i una cabellera que havia sigut com el blat madur, més llavors ja lluïa blanca com la neu. Per molt temps que passi, ella viu en el meu record per sempre.Dono gràcies per haver-la conegut.