Revolucionari

Finalment, fart d'estimar i no ésser estimat, i desesperat per una relació sentimental amb la dona dels seus somnis que mai arribava, va decidir oblidar-la jugant-se-la en altres camps.
No li passà res millor pel cap a aquell nano que allistar-se en una organització política bastant radical i revolucionaria i militar-hi activament en el que fos necessaria la seva ajuda.
Allà, només allistar-se, els seus nous camarades de revolució van preguntar-li per què s'havia allistat.
-Per desengany amorós.-Va respondre ell.
Amb els ulls com plats, van mirar-se els uns als altres. Els activistes polítics dedicats per desenganys amorosos eren els únics que triomfaven, els que eren recordats per la història per ser els més decidits... o els més bojos. Per ser els que havien aconseguit més millores, més èxits, els que havien lliurat més batalles. Perquè no tenien cap raó per viure i si moltes per a morir.

Des d'aquell dia, els camarades revolucionaris van haver d'acceptar la participació del "nou", com l'anomenaven, per por a que prengués confiança aviat. Perquè, ben mirat, havien d'acceptar la col·laboració d'un camarada que s'havia constituït en un amic intern. Que els faria més fàcil la feina, però que els convertia a tots una mica menys de tot el que podrien tenir abans. Una mica menys revolucionaris.