Repte CXIV - Fascicle visionari

Espurnava la volta de l'esmolet tot afilant les vores del coltell. Monc, de cos menut i descamat, impulsava amb el monyó del peu el rústic pedal.
En acabar el treball, va sortir de la gruta i va veure, com sempre, el dens núvol de pols que tapava el sol. La seva vida sencera havia transcorregut sota la penombra.
El seu amic Raig l'esperva vora el barranc d'on, d'un detritus remot, extreien els metalls, el plàstic, el vidre, el paper, sepultats sota muntanyes curulles de runa.
Tots dos havien quedat per anar a caçar gossos, els únics animals dels quals s'alimentaven, que, a la vegada, vivien de menjar bitxacs, uns ocells incomestibles pels humans.
Raig esperava neguitós el seu amic. Entre la runa havia trobat un objecte desconegut que l'inquietava.
Quan Monc va arribar, Raig li va ensenyar aquell objecte inqualificable: no era altra cosa que un fascicle de paper imprès mil anys enrere en el qual una visionària, Ultrasegles, anunciava la desaparició de tota forma de vida a causa de l'explosió en cadena a Europa de les centrals de radioactivitat.
Poc es podia imaginar Ultrasegles, l'any 2006, que just un milenni després dos éssers desfigurats, però d'aparença humana, acaronarien aquell fascicle d'impactants dibuixos i lletres gòtiques perquè la mateixa vida, lentament, renaixeria de les seves pròpies cendres com un fènix.