Cercador


Llista categories

Repte CLXIII - "Els monstres no existeixen" i "Venjança catalana"

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per: EmmaThessaM (31 d'agost del 2006)







Tema: "Venjança"





Extensió aproximada: 300 paraules





Condicions: El text ha de contenir les paraules "udol", "parrac", "magnificent" i "barrinar"





Durada: fins el diumenge 3 de setembre a les 7 de la tarda (hora del fòrum)





Guanyador/a: Jeremias Soler







Text guanyador:



Els monstres no existeixen

Agafo el camí de les boscúries del nord, cap a les muntanyes fosques, per on sé que ell passarà.
Magnificent i superb, com si res, ha tornat al poble després de tants anys, exhibint el trofeig d'una vida pletòrica.
La gent l'ha acollit, oblidant el meu pobre germà... a qui el cabró va empènyer dins del pou per gelosia. Pel que fa a mi, no ho deixaré córrer; he estat massa anys barrinant maneres de fer justícia.
Deixo el camí i avanço enmig dels arbustells cap el vedat de caça. Els esbarzers m'esquincen la camisa, i un parrac de tela queda enganxat a les punxes. L'agafo amb cura, ningú no m'enxamparà.
Per llevant, l'alba desplega un ventall de claror tènue, amb la lluna que minva com una ungla lluminosa, i el brillant diminut de mercuri. Recordo el temps en què m'extasiava contemplant la terra. Fa molts anys que, per a mi, només existeix un foc ardorós, que fretura alliberar-se i destruir el monstre que em va ensulsiar la infantesa.
L'estic veient, s'apropa.
Apostat dalt de la penya, abraono l'escopeta, agafo aire, apunto i disparo. M'arriba un udol llòbrec i llunyà, i la remor d'una ventada gèlida que branda el sostre del bosc. Es desploma com un ninot de drap a qui les bruixes deixen d'encantar.
M'hi atanso i li descobreixo les parpelles mig closes, com de nen que dorm. No pateix, i jo continuo amb la ràbia a l'endins. Llavors li veig, a l'escletxa de la mirada, els mateixos ulls vidriosos del meu germà quan el llevaren del pou. Caic de genolls i em descobreixo de la mateixa casta que l'ésser a qui he odiat tota la vida i que mai no ha existit; no el sé veure en aquest cos que jeu.
D'aquí a poc, una mare tornarà a plorar.
I jo, enfonsat, m'adono que no hi ha enemics, que no existeixen els monstres, només els nens que dormen.





Guanyador/a: pivotatomic







Text guanyador:



Venjança catalana

Mentre observa com cremen les teulades de palla del llogarret, el guerrer escolta un udol darrere seu. Es gira sense pressa i veu a dos camperols, corrent vers ell, brandant els seus estris per llaurar. El guerrer percep la por i la desesperació en els seus rostres i esbossa un somriure de llop dolent sota la poblada barba.
Amb un moviment automàtic, gita la seva llança curta contra el més pròxim. L'home cau traspassat de banda a banda sense emetre ni un gemec. Amb la mà que li ha quedat lliure després d'utilitzar la llança, el guerrer extrau el punyal que duu a la cintura i, amb un gest felí, s'escapoleix de l'escomesa del segon pagès. La seva aixada, però, arriba a fer-li un tall al braç. Sense mostrar dolor, culmina la seva finta enfonsant fins al mànec l'afiladíssim punyal al cor del seu atacant, que mor gairebé sense adonar-se de què l'ha matat. Cau a plom i la seva sang, que brolla a borbollons de la ferida, rega aquella terra en la que ha deixat la vida intentant arrencar-ne els aliments per a ell i els seus.
El guerrer mira els dos cadàvers amb indiferència. Després, arrenca un parrac del quitó d'un i l'utilitza com a bena per tapar-se la ferida. Silenciós, es gira i contempla novament l'espectacle, magnificent i terrible, de les flames devorant el poble.
Dos guerrers, d'estampa idèntica a la seva, arriben corrent.
-Missenyor, què fem amb dones i nens?
Bernat de Rocafort, cabdill almogàver, clava els seus ulls, glaucs i gèlids en l'horitzó. Mentre els soldats esperen resposta, barrina un cop més en la traïció del rei grec Paleòleg i en la mort a traïció del seu senyor, Roger de Flor, i altres companys al seu palau. Després, decideix que, per molta que en vessi, no hi haurà mai prou sang per pagar-los un deute semblant. Sense mirar-los, ordena:
-Mateu-los. A tots.





Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a





Altres textos presentats: Resta de participants


Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283834 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits
Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >