Cercador


Llista categories

Repte CLX (160) - "La Ventafocs reloaded" i "Presoner de la nit"

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per: catpuig (22 d'Agost del 2006)







Tema: "Amant de la nit"





Extensió aproximada: de 299 paraules a 360





Condicions: El text ha de contenir les paraules "vida", "mirada", "secret" i "construir"





Durada: aprox. 55 hores





Guanyador/a: Àfrika Winslet







Text guanyador:



La nit em tremola a les mans i els teus dos forats negres se m'empassen la vida, famolenca de tu. Sóc tota teva. He deixat de donar ordres a les mans que ara, com abans, com sempre, et recorren. Fujo de la claror, busco l'obscuritat... em cremo, ardent, amb les estrelles. Em dius a cau d'orella que cerqui el seu secret, amagat potser entre onada i onada de la teva passió immensa. El secret de la nit xiula i repica contra els vidres de la meva ànima poruga i, alhora, valenta. T'abraço... T'abraço perquè la teva pell em dóna l'escalfor que necessito i m'arrecera del vent que se'm vol endur. M'acarones... M'acarones l'esquena i els cabells que s'enreden en els teus dits de seda. Em sento lluny, fora del meu cos, volo. Les ales de la nit són fetes de somnis bells i moments fugaços; han estat construïdes sota la mirada atenta i conciliadora de la lluna, que penja del cel d'un fil invisible i de vegades s'acosta al nostre món per omplir-lo de joia. Joia... T'he fet un collar de petons i somriures que penjo del teu coll; m'has fet un embolcall d'amor perquè estigui tranquil·la i el fred no m'arribi al cor, ni a la pell. La pell... Em giro de sobte, esverada, perquè s'ha acabat la matinada i la nit fa passar el dia a la nostra llar d'amor. Em mires trist i ple de malenconia. A tocar dels primers rajos de sol, la pell se'm desfà en brins de cendra i el meu últim somriure queda dibuixat en l'aire. Abans de desaparèixer del tot, encara m'acaricies... quan mires la teva mà, la trobes coberta d'una pols grisosa com la que plou lentament en l'habitació de les nostres nits perdudes. Amb els ulls entelats, entre la meva boira baixa, bufes d'un sol cop el meu ésser que s'espargeix pels teus llençols... Avui també dormirà amb tu.





Guanyador/a: Basileia







Text guanyador:



Els dies passen i si no fos per aquell petita finestra oberta a l'esperança ja res tindria sentit.

Sóc presoner de guerra en un país que no és el meu i en el qual hi he arribat fugint de mi mateix i les meves pors. Ara no em queda res, m'ho han tret tot fins a despullar-me l'ànima.

Sentat al fons d'aquest forat, fosc, buit, brut ple dels secrets de les vides perdudes i acabades anteriorment només puc saciar-me fins a estar ebri d'ella i assegurar-me que la seva mirada sempre hi serà, per mi.
Parlo d'aquella que ve a buscar-me entre barrots a qui allargo la mà i només sap xiuxiuejar-me que aguanti; a qui busco amb deliri quan minva i amb obsessió quan creix, deixant que aquest amor es converteixi en odi quan dexideix marxar, patint el dia i totes les seves hores; maleeixo el sol que fa adonar-me de les ferides i l'allunyo buscant entre somnis l'escalfor d'un estel.
Lluna blanca, lluna perduda, lluna sumisa, lluna...desibuixada junt amb la meva vida entre quatre barres de ferro, imagino que és ella la que han feta presonera i sóc jo, com a cavaller, com a home, com a enamorat, l'encarregat de salvar-la perquè la hipocresia de l'espècie humana no la mati. I ella deixa que la segueixi, construint ponts irreals que ens uneixen, caminant entre ombres, a contracorrent, seguint un camí de pols blanca i sentint la por de perdre-la al primer raig de llum. Però sempre son somnis, i ella sempre acaba per marxar, cansada d'esperar; i jo desespero, i embogeixo, i la crido, i...però no torna, almenys no quan el sol ja s'ha deixat veure.

I avui, amb l'albada; la mort. Canvi de cel·la. Sé que no passaré d'aquesta nit, sé que t'he fallat. Ells m'han tret la vida.

...aquella nit va ploure, la lluna plorava...





Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a





Altres textos presentats: Resta de participants

Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283902 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits
Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >