Cercador


Llista categories

Repte 88 - El color de la nit

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per: diumenge (19 de gener del 2006)







Tema: "El color de la nit"





Extensió aproximada: 300-350 paraules





Condicions: El text ha de contenir les paraules "sanefa", "brollador", "flabel·lat" i "ullprende"





Durada: 48 hores





Guanyador/a: Filalici i mjesus







Text guanyador:



Dolor (mjesus)

NEGRE, FOSCOR, OMBRES,
DOLOR, EDUARD MUNCH, NIT
POU DE SENTIMENTS.

Els teus ulls negres em recorden la nit i les ninetes brillants, els estels. Sento la tristesa que s'amaga darrera aquesta foscor silenciosa. Mirall on veig passar la vida, en un moviment vertiginós, imatges ullpreses dels teus records.

«Pare, que no piquen, els peixos?. Fa moltes hores que som aquí, m'avorreixo!»
«Nena, has de tenir més paciència, els peixos són llestos, fes silenci, estan a l'aguait i quan et distreguis prendran el menjar de l'ham.
«Mira, mira, mira, ja n'ha picat un hehehehe!»

«Va posa't els patins, pare, ja veuràs que és divertit! És com anar en bicicleta, només has d'anar dret»
«Si dona, va vinga, va, ja me'ls poso, no siguis pesadeta!»
«Quina hòstia m'he parit, quin mal!, no t'hauria hagut de fet cas!»

Sóc un àtom que penetra en el teu interior i viatja cap a latituds desconegudes i terribles que ni tu mateix coneixes. Tinc por, ho he vist, he vist la mort que es movia lentament per atrapar-te. Llàgrimes brollen del meus ulls i em cremen la galta, dibuixant una sanefa regular. Aquest silenci que ens envolta, em tranquil·litza.
Et miro i no et conec, pare. El teu cos s'ha fos, no ets tu. Tanca les parpelles i reposa ens espera un altre dia, empapa la teva ànima d'aquesta pau dolça fins que arribi novament el dolor. Les teves pestanyes fan ombres flabel·lades, allargades com xiprers, presagi de cementiri. Dorm, la nit és llarga.

Miro per la finestra, mentre dorms, el cel té un blau fosc intens, tenyit de mil tonalitats. Veig el límit, la línia de l'horitzó que separa l'espai dels dos móns l'eteri, fosc i infinit i el món terrenal, marcat per el joc de mitges tintes.

Es fa clar, el sol truca a la porta.
Ara, entrarà l'infermera i em donarà els remeis que has de prendre. Respira, ens han regalat un altre dia per tu.


Nit iniciàtica (Filalici)

L'Ermengarda, tancada a la seva habitació. Ha dit que estava cansada i se n'anava a dormir, però de fet s'ha quedat llevada, molt quieta, i mirant ullpresa per la finestra. La lluna plena comença a treure el cap per darrera de la gran muntanya, a l'est del poble, argentant els pinars i fagedes de la vall amb el seu brollador de llum. Aquesta és la nit. Fa molt de temps que està esperant aquest moment, i ara que finalment ha arribat embolcalla la forta emoció que sent amb una gran jaqueta negra i es disposa a sortir, d'amagat, de casa.

Sap que el que està fent és perillós. Recorda la gran foguera, fa tot just tres diumenges, a la plaça del poble, i com l'espectacle esfereïdor del crepitar de les flames li va encongir el cor. Però fins i tot després de patir les tremolors d'aquells dies ella està decidida. És per això que, ara, és una figura fosca que surt silenciosament del poble i se'n va, vall avall per un camí estret i pedregós que coneix molt bé, però que ara, en veure'l per primera vegada a la llum de la lluna li sembla tenyit d'una nova i captivadora bellesa.

L'entrada de la cova és molt a la vora del camí, gairebé a una hora del poble. Quan l'Ermengarda hi arriba, una altra dona l'està esperant. Darrera l'entrada, i fora de l'abast de les mirades exteriors, unes torxes il·luminen el passadís natural que s'endinsa a la muntanya. La pedra és humida i una mica relliscosa, però les dues dones avancen amb seguretat i decisió. Uns cinc-cents metres més enllà, hi ha una gran sala circular amb un forat flabel·lat a la part superior que permet l'entrada a la llum exterior. Uns senzills motius de fulles de boix a les parets, com sanefes, són la única decoració de la sala.

Totes les altres dones ja han arribat. Quan la lluna sigui visible pel forat del sostre, començarà la cerimònia. L'Ermengarda, avui, es convertirà en una bruixa.








Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a





Altres textos presentats: Resta de participants

""

Comentaris

Afegir comentari
No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

284005 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits
Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >