Cercador
Renego de la Llibertat imposada
Un relat de: °mEr°- Compartir:
Renego de la llibertat imposada,
a costa de la ceguesa d'espècie,
que tinc ulls de clarividència...,
i la maduresa em conté.
Però avui vomito les meves ganes,
de respirar aire pur,
caminar entre muntanyes,
cridar al cel nu,
que d'aquesta terra sóc amo ,
i que de les seves entranyes em nodreixo.
Qui gosarà posar-me de nou la bena,
enfosquir la meva passió per la vida,
qui dels mortals nascuts de viva dona...,
és capaç de sobreviure a la meva guerra.
Avui vomito en llibertat,
el que callo per prudència,
per no incitar la revolta,
per ser veu d'un gran silenci,
i per ser fidel a grans homes ,
que mai van pegar un tir.
Avui vomito llibertat,
com el grill que canta aquesta nit,
cobert d'un mantell estrelles...,
i amb el firmament en aquest escrit.
Comentaris
-
Gracies maca[Ofensiu]°mEr° | 19-08-2005
Per les teves palabras ¿veritat que són poques? Però; plenas de força i alegria. Agafa el bou per les banyes, fort ven fort eh¡¡¡
i cap endavant.
Salutacions de una novata - <>
jeji perdona per el retras d'el missatge feia dies que no pasava per Relats.
La °mEr° -
uuooo!![Ofensiu]Yrch | 07-08-2005 | Valoració: 9
m'agradat força!:p ei continua escrivint, que vull llegir més coses teves!muas!
l´Autor
6 Relats
7 Comentaris
5312 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
El dolor ve sense avisar, s'instal·la en el teu interior i li sents com un nus que estreny, i aquesta pressió, les llàgrimes, fan la seva aparició com un bàlsam transparent.Ara sento aquest dolor, la meva raó sap que passarà, que està sanant alguna cosa dintre de mi, però no obstant això tinc ganes de fugir d'ell.
Per què tenim tanta por al dolor?? Perquè dol.
Però igual que el dolor, l'alegria, tristesa, ràbia, són emocions que tapen un sentiment més profund. El sentiment que s'amaga és el Rebuig.
Potser provingui del meu més tendra infància, nia en el meu interior, i de vegades persones del meu entorn ho premen i fan que aflori.
Des d'aquí volgués perdonar-me a mi mateixa, per haver triat el dolor com aprenentatge en el meu passat.
Avui estic viva, amo, riu, somni, ploro, solament desitjo aprendre d'una forma més lleugera, estic preparada i ho decideixo ARA, li demano a l'Univers altres canals d'aprenentatge. Perdono a totes les persones que m'han fet mal i , sobretot, els dono les gràcies per tot el que gràcies a elles he après.
Dic Si a la vida que és meravellosa i dic Si a tot el que em faci sentir viva per a seguir creixent.