Contrastos...

Un relat de: °mEr°

Blanc,

espai,

llenç idoni

escups tota la llum

i alhora formes part d'ella

color no transparent i d'alt contrast.

Símbol de la pau i quan rellueixes nitidéz

ressaltes en la foscor.

Noble senyal, en tu es plasmen les imatges

imatges tan variades

que evoquen a les paraules

paraules que contenen el nostre interior

interior que busca harmonia

harmonia que desapareix si no hi ha contrastos.

Blue, Salutacions.

Comentaris

  • Si; a sigut un error Gemma[Ofensiu]
    °mEr° | 07-06-2005

    Soc nova i encara no controlo molt bé com funciona aixó; també me he adonat que había afegit Constrastos y Blanc que és la mateixa poessia dues vegades i no es com eliminar.laaaaaaaaa...Tambè un ERROR

    Salutacions.
    No m'hem entero : (

  • Blanc[Ofensiu]
    kispar fidu | 07-06-2005

    Bones! [Ei... has vist que t'has valorat amb un 3?? És que m'ha estranyat que tinguéssis un 4 de valoració i he mirat els comentaris i he vist que t'havies puntuat amb un 3! i m'ha estranyat... suposo que deuria ser un error...]

    Contrastos. El blanc: color de la pau, color que dóna tranquilitat, calma, puresa. Inspira espai, buidor, amplitud.

    Bé, l'altre dia vaig veure un comentari teu (ara no recordo a quin autor...) i no vaig poder clicar en el teu enllaç... i avui t'he trobat entre la llista de tots els autors/es i m'ha fet gràcia fer-hi un cop d'ull!

    Apa! que vagi bé! ciao!
    Gemm@

  • Gracies tiamat per la teva contestació[Ofensiu]
    °mEr° | 06-06-2005 | Valoració: 3

    Simplement saludar-te i agrairte el teu consell.
    Salut i Prosperitat noia
    mEr

  • hola :)[Ofensiu]
    Tiamat | 06-06-2005

    i benvinguda.

    No volia ofendre, però com dius a la teva biografia que vols aprendre, he passat la teva biografia a un corrector de català, i n'he corregit algunes faltes (alguna em dec haver deixat, i potser he arreglat alguna cosa que no tocava, jo tampoc sóc una experta, però és una primera ajuda..).
    Seria:
    "Em presentaré:

    Sóc una dona que va néixer a Barcelona a l'any 1965, al barri d'Arc de Triomf, parada metro, Línia 1 (de tota la vida)...
    Fa uns sis anys que visc a Castelldefels però de petita també disfrutava de la platja i dels meus amics ja que una gran majoria tenien 2ª residència al poble.
    També vull comentar que abans d'escriure alguna cosa haig de llegir més aquí, i introduir-me, ja que veig que molts de vosaltres sou gent que us coneixeu, i em fa una mica més de respecte (la meva gramàtica catalana també; no és massa bona, paciència, estic aquí per aprendre de vosaltres, el que m'agrada i el que no, també. Salutacions d'una Catalana que quant més gran es fa, més satisfeta està de sentir-se de la meva terra, Catalunya.

    Alguns relats que he llegit fan una mica por... quina intensitat... Agraïda pel vostre temps dedicat als altres ; )"

    Algunes coses no sabia gaire com canviar-les (com quan dius "al barri de l'Arc deTriomf, parada demetro Linia 1", perquè no sabia gaire tampoc comvolies redactar-ho tu..

    De totes maneres, et recomano baixar-te algun corrector de català per instalar-lo al word (en pots trobar a www.softcatala.org, i el pots passar abans d'enviar-lo relatsencatala

    Vinga, espero que t'hagi servit d'alguna cosa, una abraçada!!

    Tiamat

l´Autor

Foto de perfil de °mEr°

°mEr°

6 Relats

7 Comentaris

5304 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
El dolor ve sense avisar, s'instal·la en el teu interior i li sents com un nus que estreny, i aquesta pressió, les llàgrimes, fan la seva aparició com un bàlsam transparent.

Ara sento aquest dolor, la meva raó sap que passarà, que està sanant alguna cosa dintre de mi, però no obstant això tinc ganes de fugir d'ell.

Per què tenim tanta por al dolor?? Perquè dol.

Però igual que el dolor, l'alegria, tristesa, ràbia, són emocions que tapen un sentiment més profund. El sentiment que s'amaga és el Rebuig.

Potser provingui del meu més tendra infància, nia en el meu interior, i de vegades persones del meu entorn ho premen i fan que aflori.

Des d'aquí volgués perdonar-me a mi mateixa, per haver triat el dolor com aprenentatge en el meu passat.

Avui estic viva, amo, riu, somni, ploro, solament desitjo aprendre d'una forma més lleugera, estic preparada i ho decideixo ARA, li demano a l'Univers altres canals d'aprenentatge. Perdono a totes les persones que m'han fet mal i , sobretot, els dono les gràcies per tot el que gràcies a elles he après.

Dic Si a la vida que és meravellosa i dic Si a tot el que em faci sentir viva per a seguir creixent.