Blanc...

Biografia:

El dolor ve sense avisar, s'instal·la en el teu interior i li sents com un nus que estreny, i aquesta pressió, les llàgrimes, fan la seva aparició com un bàlsam transparent.

Ara sento aquest dolor, la meva raó sap que passarà, que està sanant alguna cosa dintre de mi, però no obstant això tinc ganes de fugir d'ell.

Per què tenim tanta por al dolor?? Perquè dol.

Però igual que el dolor, l'alegria, tristesa, ràbia, són emocions que tapen un sentiment més profund. El sentiment que s'amaga és el Rebuig.

Potser provingui del meu més tendra infància, nia en el meu interior, i de vegades persones del meu entorn ho premen i fan que aflori.

Des d'aquí volgués perdonar-me a mi mateixa, per haver triat el dolor com aprenentatge en el meu passat.

Avui estic viva, amo, riu, somni, ploro, solament desitjo aprendre d'una forma més lleugera, estic preparada i ho decideixo ARA, li demano a l'Univers altres canals d'aprenentatge. Perdono a totes les persones que m'han fet mal i , sobretot, els dono les gràcies per tot el que gràcies a elles he après.

Dic Si a la vida que és meravellosa i dic Si a tot el que em faci sentir viva per a seguir creixent.