REIS 2023

Un relat de: Janes XVII
Nit de Reis, de fred i de bondat, de nostàlgia ensucrada d’il·lusió. De tradició arrelada i dibuixada amb imaginació. De cartes ratllades i plenes de desig, de pessebres esvalotats i de neguits incontrolats. Nit de màgia compartida al carrer farcit de llums, cridòria dels infants i pluja de caramels. Nit on només un estel vesteix la cavalcada, carrosses, reis i patges, les paradetes i les cantonades de solidaritat. Nit de misteri amb les joguines que vindran. Nit de memòries desades, de nervis angoixants i d’amenaces paternals. De pijames, espelmes i cançó, de sabates desaparellades i d’insomni a la foscor.
Matinada lluminosa i de colors. Portes tancades i pors amagades. No hi ha fred dins la casa. Tan sols una espera embriagada de basarda. La veu dona el tret de sortida als ulls esbatanats. S’obre l’espai, entre la gresca de les paraules, pels somriures i riures desmarxats, també sovint pel desencís, per les bromes i els amagatalls, pels oblits i un polsim de gelosia. Temps de carbó i llaminadures, piles de papers rebregats, d’escampalls de tota mena i de presses assedegades.
A la fi, i abans de l’àpat de gala, només resta anar a casa el padrí amb el rostre d’innocència que perdurarà en qui preserva la bonica tradició de generació en generació.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer