Cercador


Llista categories

Reina de cartró

Un relat de: rautortor




Reina de cartró

Reina de cartró, balles sense ballar
quan sonen les tenores i els tambors
i amb els teus companyons vesteixes
d’alegria, colors i xerinola totes les festes
mentre grans i petits et cortegen galants
i alhora canten, riuen, salten, i pregonen:
Ei, sortiu de casa que és Festa Major!

Avui, però, uns dits jovenívols i càlids,
plens de curiositat i agosarada tendresa,
s’han atansat als teus, erts i encarcarats,
i sense voler o tal volta amb tota la intenció,
s’han proposat infondre’t una alenada de vida
tal com plasmà l’august Michelangelo
al sostre celestial de la capella Sixtina.

Qui sap si en la part més recòndita de tu
s’ha encès una silenciosa palpitació,
un batec sense sang ni carn, però verídic.


Comentaris

Afegir comentari
  • Bona vesprada, Rautortor. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-10-2023

    Et comente que el dia 5 d'octubre et vaig llegir aquest poema ple de bones metàfores i també ple de sentiments.
    Encara no m'has donat "les gràcies" i això que ja estem a desset d'octubre. Jo crec que ja passes olímpicament de mi. Així que el llegisca algú més, perquè solament tens el meu comentari.
    No tindràs molts comentaris en aquest.
    Cordialment.

  • Palpitació. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-10-2023 | Valoració: 10


    En llegir aquest poema, m'ha fet pensar com descrius "La Reina de cartró", amb una finor elegant. En l'últim vers, descrius a la imatge de cartó amb una dicció que és suprema. Com si fora de veritat "La Reina de cartró".
    Enhorabona, artista.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140457 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >