Reconegut

I vas aparèixer sense èsser vist...
dins la meva vida continua.
Ni jo en vaig tenir constància.
Només quan el teu nom
em va ser tant familiar com
per poder cridar-lo així davant la gent…ara
arracono el meu, perque tu, també m´has
inventat un altre mes meu per dir-me a soles.
I vas apareixer tant fil a fil que
em vaig veure abocada a tocar-te a cegues,
a llevar-me el sentiment tant punt
vaig saber reconeixe´t de lluny
com el mateix de sempre.
Tu m´afalagas i m´enlluernes
en la multitud de dos,
com ho som, tu i jo i el temps plegats.
I vas aparéixer sense ser vist…i ara
ets tu del que m´amago a soles..
per la vergonya de coneixe´t tant i
estimar-te convençuda de coneixe´m tant poc.
el meu llit ja no em deixa matinar
el cos de la temprança.
I vas aparéixer dins la meva vida
sense nom, només un ombra i el seu misteri.
Ignorant ser cómplices, del nostre
revolt d´insólit apropament.
Ni jo en vaig tenir constancia
Fins que…