NO GOSIS ADOLESCENT AMOR...

Quan érem joves
repussàvem l´innombrable, l´idealitzat.
Quan Jèiem junts expectants,
com si el món passés pàgines
del diari de tota una vida escrita a pols.
Com si el món volgués oferir-nos
en petites porcions, mesurant justes,
les paraules de son interrumput.
Ebris, escapant les mirades,
refugi intacte del desig que despunta...
Escriure en prosa irreprotxable
l´amor sense censura.
Obligats a la tendra abraçada
agotnant, en febre desmembrant,
àvids d´un petó primerenc,
eficaç a la postremitat.
La vida muda, encarits previs.
I sols en la foscor
passàvem factura,
bescanviàvem il-lusions,
invertíem l´esperança
somiavem a preu de cost, i;
en un intent envà
on no mana el silenci,
ens vam estimar depressa
per no perdre el preu a l´alça
del nom just i propi de les coses...
Però ja aleshores a les nostres pors
trobavem licitant en borsa...i
caminàvem pel fil de la navalla.

l