Realitat fictícia

Un relat de: Nyirvis

Torno a mirar el rellotge i no han passat ni dos minuts. El temps transcorre de manera més lenta quan vols que passi ràpid, ja ho sé.
M'estic neguitejant, ho sé, i només desitjo poder tornar a casa meva per poder asseure'm a la meva butaca, agafar el llibre que estic llegint i desconnectar-me del món que m'envolta. M'endinsaria en una estranya terra o època, seria una heroïna, o una persona normal o la dolenta de la història, però seria una altra persona, amb una altra vida.
Torno a mirar el rellotge, ja han passat tres minuts. Ni hi faig res en aquest bar, senzillament m'avorreixo i m'empipo, cada vegada més, si no hagués fet cas a aquell estúpid que es creu psicòleg, si aquell parell no m'haguessin atabalat tant perquè hi anés... Es pensen que tinc un problema! Què passa si m'agrada llegir? N'hi ha que es droguen o es maten per poder desconnectar del món que els envolta, no crec que llegir sigui cap problema.
Torno a mirar el rellotge, però un cambrer s'acosta per preguntar-me si vull prendre alguna altra cosa. Me'l miro uns instants. És un home que fa fastig veure'l: unes grenyes que semblen serps dissecades li emmarquen un rostre xopat i brut, amb unes dents descol·locades i groguenques les que li queden.

-No. - responc secament, desitjant que s'aparti de mi. Per un moment em recorda a un vagabund descrit en un llibre que em vaig llegir farà un any situat a l'època medieval.

Torno a mirar el rellotge però no em fixo amb l'hora. Miro per la finestra, però en realitat no miro res. Per uns instants la meva ment es queda en blanc, però desgraciadament aquesta sensació no és permanent, ja que en l'instant en què un s'adona que està en blanc deixar de no pensar.
M'agrada aquesta sensació, és com desconnectar sense necessitat de res.

Recordo que en el llibre que estic llegint, situat a l'època medieval, hi ha un personatge que sempre sembla desconnectat de la societat, o del món que l'envolta. És maco, aquest personatge, perquè representa la bondat i la llibertat, perquè no està condicionat pels altres. A mi m'agradaria ser com ell.

A través de la finestra veig, de cop, un cavall trotant, amb un cavaller de genet. L'asfalt ja no és gris, ha canviat, suposo que és terra dura pel pas de tanta gent i animals. El quiosc que hi havia abans s'ha convertit en una roca, i uns nens l'estan escalant amb agilitat. Els edificis d'acer i ciment ara són de fusta, fang i pedra.
És com si de cop m'hagués endinsat en un dels meus llibres. Em quedo meravellada.

Però de cop la il·lusió es trenca i tot torna a ser el que era. Em deprimeixo, i sento més que mai que vull tornar a casa per continuar llegint el meu llibre.
M'aixeco i em dirigeixo a la caixa per pagar. N'estic farta de ser qui sóc i de tenir la vida que tinc. Torno cap a casa i més val que ningú digui que estic enganxada als llibres medievals, perquè ara mateix no m'importa gens.

A fora, m'apropo als caps de vianants per creuar-lo, i de cop tot desapareix, el món que m'envolta ha canviat, estic en un camp verd.
Camino una mica per assegurar-me que allò no és una il·lusió qualsevol.
Sento uns estranys sorolls, però són falsos, ho sé, aquell verd paisatge és la meva realitat.

De cop, sento una forta envestida, surto volant pels aires, no tinc temps ni de cridar, que tot, absolutament tot, ha desaparegut.

Comentaris

  • "Què passa si m'agrada llegir?"[Ofensiu]
    aleshores | 28-03-2017

    Benvolguda Nyirvis
    El relataire “aleshores”, Convocant del Repte clàssic DCLXIX “El millor moment per començar una cosa” s’ha compromès a efectuar un comentari diari d’un relat que hagi aparegut a l’apartat de relats a l’atzar de la primera pàgina d’RC fina al finalització del repte el proper dimecres dia 5 d’abril.
    Ha triat aquest relat teu entre el que Relatsencatala seleccionava a l’atzar.
    Comentari:
    El relat, de tons autobiogràfics, se situa en la vida d’un personatge adolescent que es troba en una cruïlla: el pas del temps, aquell crucial moment de decidir qui s’és veritablement i qui es vol ser (o en que es creu personalment que és el moment de decidir, i possiblement ho sigui!). La realitat, els altres, de vegades són desagradables, ho diu amb tota cruesa. Per un a banda aquesta realitat en la qual viu el personatge li desagrada, perquè és crua i lletja, i per l’altra té el suport de la literatura que li dona una via d’escapament.
    El refugi del personatge és, doncs, la literatura: “Què passa si m’agrada llegir?” es planteja, encertadament. La lectura vista com a problema és una antiga acusació, contra els dones, contra els que no pensen igual, etc.
    Però en un segon moment o nivell, es va un pas més lluny i s’entra de ple en el que significa estar en la realitat o viure la ficció com a realitat: la lluita contra el deliri, o el que es denomina socialment “bogeria”, quan s’ignora la realitat. Quan la realitat s’imposa apareix la depressió, si la realitat no s’imposa (al text s’insinua, potser per foragitar la idea) ve una mort dolça. La ficció s’apodera de la realitat. La desconnexió d’aquesta realitat és sinònim de bondat i llibertat.
    Molt interessant la descripció; sembla que la reflexió literària devia ser útil en el seu moment vital. Potser, ara passats uns anys es podran recordar aquells moments de dubte amb un somriure. Uns moments viscuts en la soledat d'un mateix.
    El comentari que va rebre el relat fou encoratjador.

  • Versemblança[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-05-2010

    He arribat avui per casualitat fins al teu espai i en donar-me que no havia llegit res teu, he decidit començar pel darrer publicat, aquest relat que vas escriure als quinze anys.
    Fent cas del teu prec, ho he fet sense fer atenció a les faltes, ortogràfiques o d'altres tipus, i m'he concentrat en captar la idea o idees que exposes.

    Francament, he trobat interessant el cas que presentes.
    En aquest web, on ens movem una gran quantitat d'addictes a la literatura, el tema del teu relat resulta perfectament comprensible.
    També resulta cert que cadascú de nosaltres coneix altres persones amb dependències d'algun tipus, o les pateix en sí mateix.
    El que vull dir amb tot això és que el text té una dosisinnegable de realisme i versemblança.

    Després d'haver-te descobert avui, crec que tornaré a passar per aquí per conèixer el teu estil actual... si a tu no et fa res, és clar.

    T'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert com autor/a,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nyirvis

1 Relats

2 Comentaris

638 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Jo vaig néixer a una terra repleta de màgia. A cada racó, raconet, sota els mateixos ossos de la meva terra, hi trobaves màgia.
Però quan parlo de màgia no em refereixo a aquella habilitat de fer coses impressionants, ni tampoc em refereixo a la ciència. La màgia de la meva terra era la imaginació.
Sí, el lloc on vaig néixer com a persona, el lloc on he crescut i segueixo creixent i el lloc on retorno sempre que tinc una oportunitat està replet d'imaginació.
I era aquesta imaginació que creava les històries, les idees i les vides més meravelloses que podríem arribar a imaginar mai la que un bon dia vaig decidir transmetre a tothom a través del llenguatge escrit.

El lloc del qual parlo és la meva ment.

Últims relats de l'autor