Realisme imprevist

Era fosca nit –i ho hagués estat més si no fos pels llamps– tronava, plovia, i dalt del campanar tocaven a morts. Estaven rodant. El director, un maniatic dels detalls, va entrar d'inprevist a escena per fer uns retocs; i en qüestió de segons proferí un crit esfereïdor, al temps que arquejava el cos electritzat i es desplomava sobre el taüt, enxampat per un llamp real i fulminant. El productor va ordenar aturar immediatament la tormenta i el rodatge; la presa havia estat bona. Ja l'encaixaria com fos en el guió i trobaria un altre director per acabar la pel·lícula. Coses de l'ofici.