Tren d'alta velocitat. El tren del delit

El tren s'empassa les travesses
a una velocitat vertiginosa.
A la mateixa que el dia s'empassa la passada nit,
la nostra nit.
Per la finestra llisca a càmera ràpida el dia.
La vida dels altres.
Paisatges sense tu.

El sol em cega i m'apaga els ulls:
a la fi, despres d'una nit d'intensa passió
i nul dormir.
I sento com els teus llavis, tots, encara m'abracen,
com el foc dels teus llavis, tots, encara m'abrasa.

No em vull despenjar del teu coll, deies. I mira,
quantes travesses.
Quanta velocitat, quants quilòmetres...
quants paisatges que ens separen de la nostra nit.
Dels gemecs, del desig, de tant amor vesat,
de tu i de mi.
De tantes abraçades. De tantes besades.

Tren d'alta velocitat.
Delit a dos-cents vint per hora,
quilòmetres i quilòmetres d'enyorança.
Delit creixent. Delit, delit...

La carn és dèbil, sí; i no es diu,
però l'esperit pot ser-ho encara més, molt més.
O que algú m'expliqui sinó,
com ho faig jo, sense tu, aquesta propera nit.