Doble abducció

Un relat de: Jacint Pau
(Al banc d'un parc)

– Disculpa si em poso on no em demanen, estàs bé?
– Disculpada.
– No voldria pas incomodar-te, però t'he vist com molt abatut i trist.
– Podria ser.
– Bé, si puc fer alguna cosa...
– Doncs, no, gràcies.
– ...
– Però te'n diré una: no crec que existeixin els àngels; ara bé, d'existir, no deurien ser molt diferents a tu.
– Molt bonic, gràcies. No sé si ho deus estar molt de trist i abatut però la galanteria no l'has pas perduda.
– Puc saber el teu nom?
– Alicia
– I què fa l'Alicia interessant-se per gent desconeguda?
– Veuràs, no me n'has semblat tan de desconegut.
– No? Qui no et diu que no sóc un extraterrestre que ha dissenyat un pla per a que t'acostessis a mi i així després, poc a poc, anar-te abduint? Tanmateix, aquest banc on estem asseguts podria ser no altra cosa que la nau camuflada dins la qual ens enlairarem sense deixar rastre, d'aquí a no rés.
– Sí, esclar. O també podria ser ben bé a l'inrevés: que fos jo l'extraterrestre i que en aquests moments t'estès seduint i a punt d'endur-te'm cap al meu planeta. Qui sap.
– Ah... tan de bo fos així! Firmava ara mateix.
– Escolta, i si ens quedem més a prop? Et ve de gust una passejada?
– Vinga, per quina galàxia comencem?
– Línia 3, la verda. Firmes?
– Tens grappa?
– La comprem de camí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jacint Pau

Jacint Pau

43 Relats

69 Comentaris

30818 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Dissenyador gràfic per a poder pagar el super i el lloguer. Per a tot el demés (per a poder viure): pintor, cal·lígraf, poeta, cuentista, inventor... I també: pare, fill, nonno, amic, amant, company, col·lega... i últimament bloguer.

Podeu veure més a: A cops de llapis. Una finestra per la que mostrar algunes de les coses que faig, penso...
http://jacintpau.blogspot.com

I també al web professional www.ygrega.com