Cercador
R de rutina
Un relat de: 23- Compartir:
Qualsevol diria: Quant de temps. Jo no puc. Jo no en sé. Jo no ho crec.
El temps no existeix, la nit i el dia sí. I per contradir-me, dir-vos que la lluna ara ja m'acompanya, ella sola però.
Que la nit és ara més clara i torno a veure somriure la foscor. Aquella que de tan en tan em recorda qui vaig ser i qui sóc.
No desapareix, és tranforma.
El temps no existeix, la nit i el dia sí. I per contradir-me, dir-vos que la lluna ara ja m'acompanya, ella sola però.
Que la nit és ara més clara i torno a veure somriure la foscor. Aquella que de tan en tan em recorda qui vaig ser i qui sóc.
No desapareix, és tranforma.
