Ara, solament el teu somrís

Com avui,
esperaré dia rere dia que se'm empassi la foscor.
M'escoltes parlar. I sento que ja no em sents.
Tot a arribat a aquest extrem de ignorància,
rebuig i dolor què no em deixa ser.


Ens vam ensenyar a viure, compartir,
estimar i desitjar. Tants dies imaginat
ta veu en mi, i ara res no existeix.
La pluja d'ahir ha netejat tots els teus sentiments.


T'estimaré sempre i et somriure entre llàgrimes,
ho desitgis o no.
T'entregaré els meus somnis,
perquè ets tu la única que els pot entendre.


Fins i tot, amagaré jo la lluna perquè em vulguis aquesta nit.
Quant de temps fa que ningú no m'abraça?
Torna, i besa'm, amor.