“QUEVIURES AQUEFERATS”

QUALITAT DE VIDA: “QUEVIURES AQUEFERATS”, per Montserrat Aloy i Roca

http://cantireta.blogspot.com

Benvolguts consumidors de iogurts Activia i lectors del Teletext:

Què passa quan se sent aquest crit de guerra: “S’ha acabat la lleeeeeeeeeetttt!!!!” ?, que
només oireu a les cuines, a les llars d’infants, als casals d’estiu, a les cases de pagès, als supermercats, i a les vaques magres? Un cop activada l’alarma, la casa s’esvera: uns busquen diners en llocs amagats i recòndits, altres intenten saber quina de les bosses de plàstic no duu propaganda de la competència, altres es fan l’orni perquè no els toqui pencar, i algú ha començat a escriure una llista d’anar a comprar, perquè sempre falta alguna cosa... i cap a la botiga falta gent. En aquest lloc tan petit, on hom hi ha passat bona part de la infantesa, de l’adolescència, de la maduresa i també de la 3ª edat ( malnomenada “3ª joventut” pels joves de 75 anys en amunt ), hi ha clients i clientes de tota mena. Si l’autora tingués prou temps i no l’esperessin a casa per dinar, en faria una tesi doctoral que sortiria per capítols a la part central de l’”Hola!”. Però bé, anem al gra. Quantes menes de clients hi ha?
1. L’”APOCALIPSIS NOW”. Aquesta és una clienta típica. Se li crema el dinar mentre se n’adona que el més calent és a l’aigüera. Entra d’una revolada, duent la calor a la fresca de l’aire condicionat, o el fred a la temperatura ambient, i diu, mig ennuegada per l’esforç:” Corre, que tinc l’olla al foc!! Posa’m mig quilo de tomàquets i un menat d’alls!!” Sovint oblida pagar.
2. LA “QUÈ BONIC ÉS VIURE!”. Entra parlant del temps meteorològic, de les orenetes i dels gladiols del seu balcó. Lloa abundosament les virtuts del fetge i el pentinat de la dependenta, i les del pebrot verd i la cansalada virada. Quan li arriba el torn ja no recorda què ha vingut a fer a la botiga. Se’n va cantant l’”Al•leluia” de Haendel, en versió per a contralt.
3. LA D’EL SUBSTITUT. És el terror de les dependentes. Se sap totes les normes per a la correcta manipulació del pernil, el punt de sal i el G de les anxoves de L’Escala i com aconseguir treure els ferros dels sostenidors de la rentadora sense perdre-hi diners ni laca d’ungles. Si la dependenta encara té botiga és perquè diu que sí a tot, com el que sent ploure. Contradiu per norma el temps meteorològic, i deixa el “Bon dia” a l’altura del monòleg. Paga puntualment.
4. LA BATMAN/CATWOMAN. Per la porta s’endevina el seu tarannà defensor: et posa al dia de totes les injustícies del carrer, poble, comarca, vegueria, província, estat i hemisferi al qual pertany. Aixeca la veu i el puny mentre t’explica amb pèls i senyals la reunió del G-9, en els seus idiomes, i critica la llista d’anar a comprar per estar escrita en català defectuós i amb articles d’Espanya. Encoratja els clients a cantar “La Internacional” mentre se’n va a comprar pa. Li cauen les llàgrimes mentre recorda la pesseta.
5. LA JESUCRISTO SUPERSTAR. La meva preferida. Se sap de memòria tots els bolos del Papa, d’aquí a Czestochowa. Ningú li tus els passatges més críptics de la biografia de Saint Peter of the Nails, home excepcional a qui ha consagrat la seva existència i la de la seva pròpia família. Compra quan no toca i demana el que no tenen, sovint fent cara de màrtir i elevant-se uns 2 dits de terra. Paga però li dol. Tufeja lleugerament a encens.
6. LA XARXA SOCIAL. Gran clienta, però difícil de conviure-hi. Saluda a parents i amics quan entra a la botiga, pregunta per la salut dels presents i dels traspassats ( ehem ), els comptes corrents, l’escola, les notes i el progrés del país. Indaga sense manies en la procedència de clients de més enllà d’Andorra mitjançant la pregunta:”Tu, nena, no ets d’aquí, oi?”, aconsegueix el millor pernil abans no s’acaba i mentre van desfilant els clients ella sap com X i Y s’han divorciat sense treure’s els ulls amb una cullera. Si li proposessin interrogar un pernil mort sobre la resta del seu cos exànime, segurament se’n sortiria. Paga i els sospirs dels afectats alleugen la dependenta. D’aquesta té un lloc al costat de NostreSinyó. Paga, però li costa massa temps i saliva.
7. ELS TERMINATOR. Provoquen el caos per allà on passen. Més sovint del que voldrien, les dependentes han de tancar per fer inventari després de les seves ràzzies. Demanen tota mena de llaminadures, de colors, formes i gustos insospitats ( codony amb sopa de galets, porc i gaspatxo dolç, llet i pollastre a les tres ales, etc ) i es fan un embolic amb els euros, els dòlars i els iens japonesos. S’emboliquen la mercaderia tot solets, la tasten davant mateix de la botiguera i es barallen entre sí per veure qui surt abans al carrer. No respecten les iaies, el Tribunal Constitucional ni les festes de precepte. S’ha d’empaitar els pares llurs per aconseguir el magre benefici que aquests proporcionen.

Bon estiu, i si aconseguiu nòvio a la cua del supermercat, sisplau, no m’ho expliqueu!!