Què és un poema en prosa?

Poema en prosa?
Sempre parlo del valor de les paraules, però en aquesta ocasió em resulten insuficients, per expressar el que sento. Caldria saber fer un poema en prosa. Per una vegada estic d'acord amb la frase: "Una imatge val més que mil paraules".
Fa un parell d'anys vaig anar a Grècia, en viatge de vacances. En una de les moltes sortides que proposava el programa vam anar a Cap Sunior, a veure la famosa posta de sol. Vaig fer fotos, és clar. I una d'elles serveix ara de fons de pantalla del meu ordinador. M'encanta. I no sols pel record que m'evoca, no, és ella en si. Cada vegada que obro la pantalla em fa la impressió que aquell raig de sol que hi ha quedat plasmat, m'arriba viu i real. Travessa les roques i pampallugueja sobre les aigües del mar tornant-les irisades. El cel té un color peculiar... A l'hora de tancar-la, la pantalla, em resisteixo a fer-ho, no voldria perdre aquella vista que tant m'agrada. Simbolitza el final d'un dia, d'un temps, podria ser també una representació de la tardor. Per què? Perquè sembla que s'acabi el regne dels dies assolellats. I fins i tot em fa pensar en la meva circumstància. Estic a la tardor de la vida. Una vida que no ha estat malament, en general. Com aquest sol que s'amaga, parcialment rere les roques, com dient adéu, acomiadant-se, però brillant encara...
Potser estic més sensible que de costum, a vigílies d'una operació, no pas molt greu, però que m'amoïna fins el punt de fer-me pujar la pressió per complicar més les coses.
Puja la pressió, puja el sucre, no puja l'ascensor que justament ara està en obres, el metge que o no hi és o no parla... tot talment com el sol a punt d'amagar-se. Però demà (o un dia o altre) tornarà a sortir potent i brillant per enlluernar-me. D'això es tracta.