Cercador
QUE EN SABEU DE L’ESGLÉSIA DE SANTA LLÚCIA AL MONESTIR DE SANTES CREUS?. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLlegia a l’enciclopèdia catalana ;
L’església de Santa Llúcia, fora del recinte i parroquial d’Aiguamúrcia i les Pobles, sotmesa a l’abat, fou construïda el 1741 sobre les restes de l’antiga del segle XVI.
El 1820, suprimit el convent, els béns sortiren a subhasta.
Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona. Hi hagué saqueig i incendi (1835 i 1836).
L’any 1843 l’exmonjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, de Santa Llúcia, instal•là 13 famílies a les cases dels monjos jubilats i fundà el poble de Santes Creus; demanà l’església major (1843) per a la parròquia, i la tornà al culte; més tard (1857) demanà el palau de l’Abat per a seu de l’ajuntament.
L’any 1867 la parròquia, aleshores encara de cap bisbat, passà al de Tarragona.
Actualment l’església del monestir advocada Santa Maria, fa les funcions d’església parroquial)
Llegia a http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6326
Església al davant de l'entrada del recinte monacal de Santes Creus. Consta d'una nau rectangular coberta amb una volta de llunetes; el frontis amb un esgrafiat geomètric té un portal rectangular amb marc de pedra grisa, un òcul a mitja alçada i una cornisa angular amb una espadanya de dos ulls al cim coronada de tres merlets esglaonats.
Campanar d'espadanya amb dos ulls, sense campana. Esta situat al centre del mur frontal. L'espai d'aquesta esglesiona és força limitat, per la qual cosa les reunions litúrgiques dominicals i d'altres festivitats se solen efectuar en l'església del monestir, advocada a Santa Maria.
Sabem que la reforma es feia amb els ‘ diners d’Amèrica’, ens manca però, saber qui va ser l’autor d’aquesta reforma, esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els esgrafiat de la façana d’aquesta església i del anomenat patí de Santa Llúcia son obra de Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) dibuixant, esgrafiador i escultor, conegut com a Ferdinandus Serra
/>
Trobava particularment deliciós el conjunt del rellotge de sol, a la façana interior d’aquest patí de Santa Llúcia
L’església de Santa Llúcia, fora del recinte i parroquial d’Aiguamúrcia i les Pobles, sotmesa a l’abat, fou construïda el 1741 sobre les restes de l’antiga del segle XVI.
El 1820, suprimit el convent, els béns sortiren a subhasta.
Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona. Hi hagué saqueig i incendi (1835 i 1836).
L’any 1843 l’exmonjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, de Santa Llúcia, instal•là 13 famílies a les cases dels monjos jubilats i fundà el poble de Santes Creus; demanà l’església major (1843) per a la parròquia, i la tornà al culte; més tard (1857) demanà el palau de l’Abat per a seu de l’ajuntament.
L’any 1867 la parròquia, aleshores encara de cap bisbat, passà al de Tarragona.
Actualment l’església del monestir advocada Santa Maria, fa les funcions d’església parroquial)
Llegia a http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6326
Església al davant de l'entrada del recinte monacal de Santes Creus. Consta d'una nau rectangular coberta amb una volta de llunetes; el frontis amb un esgrafiat geomètric té un portal rectangular amb marc de pedra grisa, un òcul a mitja alçada i una cornisa angular amb una espadanya de dos ulls al cim coronada de tres merlets esglaonats.
Campanar d'espadanya amb dos ulls, sense campana. Esta situat al centre del mur frontal. L'espai d'aquesta esglesiona és força limitat, per la qual cosa les reunions litúrgiques dominicals i d'altres festivitats se solen efectuar en l'església del monestir, advocada a Santa Maria.
Sabem que la reforma es feia amb els ‘ diners d’Amèrica’, ens manca però, saber qui va ser l’autor d’aquesta reforma, esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els esgrafiat de la façana d’aquesta església i del anomenat patí de Santa Llúcia son obra de Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) dibuixant, esgrafiador i escultor, conegut com a Ferdinandus Serra
/>
Trobava particularment deliciós el conjunt del rellotge de sol, a la façana interior d’aquest patí de Santa Llúcia
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431136 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ