Cercador
QUE EN SABEM DELS AUTORS DELS EDIFICIS DE LA COLONIA VILADOMIU VELL AL TERME DE GIRONELLA?. EL BERGUEDÀ.
Un relat de: Antonio Mora VergésAprofitava una magnifica fotografia del Pere Albert Carreño, en la que apareixen la Casa de l’Amo de Viladomiu Vell, i l’església de Sant Marc, a la que podem denominar també la Casa del Senyor, oi?.
Les fonts no atorgaven cap importància als autors, enginyers, mestres d’obra i/o arquitectes que aixecaven els edificis de la Colònia.
https://www.viladomiu.com/
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3325
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3324
De l’església de Sant Marc sabem que l'any 1883 van començar les obres de construcció que es van encomanar al mestre d'obres Valentí Canudes, de Casserres. No en trobava a la xarxa imatges del interior, i ho demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
De la torre de l’Amo, els amics de Tot passejant, diuen ,.. . Façana de ponent, sigui dit de passada que em recorda, però molt, la torre Lluvià, de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914).
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/colonies-la-casa-de-lamo-i-la-casa-del.html
El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com/ , em feia arribar un comentari; La Torre de l'Amo de la Colònia de Viladomiu Vell en el meu Iinventari la tinc atribuida a Roc Cot Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 7 de juliol de 1909) , que va ser arquitecte municipal de Gironella i té una torre similars al Masnou
Està clar que NOMÉS des de la Catalunya ‘no oficial’ seria possible posar llum en aquests aspectes del patrimoni històric, respecte dels quals, s’ha fet una excel·lent tasca de desinformació i/o de destrucció des de sempre, no únicament com alguns escriuen en els períodes de dictadura; la de Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), i la de Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), també, també, en el breu període de la II República, i en aquesta “democraciola” vergonyant que patim des de 1978.
Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com
Les fonts no atorgaven cap importància als autors, enginyers, mestres d’obra i/o arquitectes que aixecaven els edificis de la Colònia.
https://www.viladomiu.com/
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3325
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3324
De l’església de Sant Marc sabem que l'any 1883 van començar les obres de construcció que es van encomanar al mestre d'obres Valentí Canudes, de Casserres. No en trobava a la xarxa imatges del interior, i ho demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
De la torre de l’Amo, els amics de Tot passejant, diuen ,.. . Façana de ponent, sigui dit de passada que em recorda, però molt, la torre Lluvià, de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914).
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/colonies-la-casa-de-lamo-i-la-casa-del.html
El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com/ , em feia arribar un comentari; La Torre de l'Amo de la Colònia de Viladomiu Vell en el meu Iinventari la tinc atribuida a Roc Cot Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 7 de juliol de 1909) , que va ser arquitecte municipal de Gironella i té una torre similars al Masnou
Està clar que NOMÉS des de la Catalunya ‘no oficial’ seria possible posar llum en aquests aspectes del patrimoni històric, respecte dels quals, s’ha fet una excel·lent tasca de desinformació i/o de destrucció des de sempre, no únicament com alguns escriuen en els períodes de dictadura; la de Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), i la de Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), també, també, en el breu període de la II República, i en aquesta “democraciola” vergonyant que patim des de 1978.
Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5432392 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ