Quan Tot s'esvaeix i desfilagarxa

Un relat de: Urkc-Eduard


Saber que som infinits i il·limitats
No donar credibilitat ni poder enfora de tu
La teva realitat no és pas la d'ells
Ans si ho acceptes, la teva ment ho serà
i el col·lapse i materialització ben encertada és

Vibrar brillant, brusent i radiant
Tancar els ulls
Deixa't bressolar a oceans ignots
intangents, foscs, purificadors
deixa't ruixar de gràcia refractària de mals vents

Tots esdevenim d'ascensions fallides
Ressonem amb memòries de despoderament
Som miques de cristalls abatuts
Però centellem fulgurants a la terra

Rebutge gens defectuosos d'autoestima

Endinsa't a cercar
Filaments a la fosca
i connectaràs amb essències divines

malgrat presents nusos ennuegadors
recorre ferm, àdhuc a talismans si és precís
des de la pantalla o espuma quàntica
baixa el que vulguis i fes-lo teu
atribueix-te tota l'herència perduda que tens

dono gràcies i vibro amb gratitud
d'aquesta expansió de consciència
les baixes freqüències pas podran
fer-nos ostatges dels seus deus

donar el millor de nosaltres
ajudar-nos de nou tots com germans
que rebrosti el tany d'espurna divina que som

L'abundància és decret diví
per a tothom sense excepció
alcem-nos tots amb esma fornit
deixa'n de culpabilitzar plaers i guanys

La nit fosca de l'ànima
Calia per a tots i saber
Que la vida passa i no torna
sense enganxar-se a l'exterior
fer de cada acció veritats

Esdevindrà nova era
bandejar vibracions de pors, limitacions

Mai més
vanes creacions dominaran al creador.
Ni l'objecte bestraure al subjecte
ni predicats al substantiu

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: