Quan tornis de la nit

Quan tornis de la nit, vine'm a veure,
encara que t'espanti la certesa
dels llibres al prestatge i el rellotge
penjat a la paret.
Cerca'm als vidres
que donen a migdia o en el vers
que vas deixar a mig fer.
No sóc el mar
que esperes trobar enllà de les finestres,
ni tinc els ulls encesos de l'amor,
però sé quin mot et cal per poder ser-te
i em miro al teu mirall a ple matí.

Quan tornis de la nit, respira l'aigua
que el rou ha anat deixant al teu balcó,
i beu, molt lentament, aquest paisatge
que mai no es fa malbé.