Mirall

L'absurda posició de no ser enlloc. Enlloc. Camines dins de la boira, ara que l'hivern se t'ha fet absurdament llarg. Encara que el calendari digui que és primavera. Perquè, com es mesura, el temps? De quin color són els abrils quan... no-res. No en tinc cap, de mirall Escrius, perquè el crit t'ho reclama, sola, a l'estudi de l'àtic. I aquest maleït telèfon que no sona mai.
Escrius per poder sentir-te viva; per no caure al pou; perquè ja saps que l'abisme és immens i no vols tornar a caure-hi. Arran d'abisme. I, al fons de tot, un mirall que no reflexa mai res. Això mateix, escrius fent servir sempre els mateixos mots, les mateixes frases brillantment absurdes. I després proves de riure-te'n, però no pots; encara els mots; encara.
Poses la música al compac de l'ordinador, Es fa fosc, i plou la pluja enyorada pels arbres, pel blat que el teu pare ja no fa créixer. Penses en la casa del saüquer, tan arran de solitud, tan a punt de no ser mai més casa. I voldries explicar-ho: les cases també moren; i moren els objectes, i les paraules, i els llibres. I els miralls, és clar.
Sola, omplint l'estança de paraules quasi mortes, de cadències ocultes, amb la lleu claror d'una espelma que pretens miraculosa. Quantes vegades t'he de dir que no existeixen, els miracles? Quan temps estaràs mirant per la finestra, esperant el prodigi de les flors?El telèfon mut, callat; ja hauries d'haver après que mai no truca a l'hora en punt d'angoixa; que mai la veu és la veu enyorada. Calla. Es va trencar el mirall a la casa-amagatall. Superticions.
Ara, cant gregorià a l'ordinador, per fer veure que et poses espiritual. Però ara tu, encara, i no saps que... La mandra de fer, de mirar, de sentir una altra cosa que no sigui aquesta teva obstinació per reviure el passat; per no creure't que els camins ja no tenen retorn, que la claror que estimaves se n'ha anat per sempre. Per ancorar els teus ulls en el riu gris de la ciutat llunyana. El mirall, també, a la cambra llogada. El darrer viatge; l'últim carrer per descobrir. I la pluja que ho amarava tot.
Escrius. T'inventes una dona per cada dona que ets; desdibuixes la presència masculina, ara que saps que ningú no et truca per telèfon, i que ja són lluny els dies en què el sol rebotava a la casa blanca del sud, a la casa enyorada, on el dia naixia amb l'olor del seu bes.
No t'inventis més frases absurdes, ni encenguis espelmes, ni demanis que un déu aliè faci el miracle. Mira't. Acosta't pausadament a la cambra de bany; encén el llum amb els ulls clucs, i obre'ls de cop. Qui hi ha a l'altra banda del mirall?