Quan la part dels àngels no es perd

El dia ja havia sobrepassat el migjorn i un sol embafador de primavera, reflectia poderós sobre el metall de la filera de cotxes que s'arrengleraven ambdós costats del carreró.
Ella va aparèixer del no res i solitària, a la vorera d'enfront balancejava acompassadament el seu caminar i darrera unes grosses ulleres protectores hi lluïa una rossa cabellera de brillant melós. Amb un gest del tot elegant i aparentment espontani va descobrir els seus ulls a l'acostar-se al seu destí, com si hi volgués veure més nítidament. Jove com era, vestia adient tant pel moment de llum com pel motiu que l'havia fet voltar fins aquell indret. Justament a l'aturar el pas i un xic sufocada, segurament pels nervis de no guiar-se com ella desitjava, va bescanviar dos petons i una salutació cordial amb qui l'esperava, telèfon en ma.
Paraules de cortesia d'intercanvi, interès per l'esdevenir del matí i comentari apuntant a l'atreviment estiuenc d' aquell dia, van ser l'obertura simfònica d'un escenari de conversa distès, sense espai per a la contemplació de l'entorn i les passes encaminades al capdamunt d'una escala de caoba.
Ja en la intimitat de la solitud i asseguts còmodament amb una llarga taula de despatx com a frontera, davant de l'oferiment, ella va acceptar un vas d'aigua com a preàmbul d'una xerrada sense compromís.
Sense perdre el fil i en una abstracció voluntària de les paraules que dels llavis d'ella sortien, uns ulls encuriosits, els d'ell, la dibuixaven admirativament. Rostre delicat, com la seva pell clara, faccions suaus i dolces, unes mans agraciades i acurades que lluïen un parell d'anells. Amb el posat d'espatlla denotava saber estar i el somriure, escàs, ratllant la timidesa. Els ulls oberts i atents il·luminaven l'atenció i el blanc lluent de la brusa amagava les quantes llunes que emergien sensualment.
Lluny de l'espai de respir, les busques, fuetejades per l'enveja, cavalcaven lleugeres cap a l'adéu.
En un comiat de trasbals i amb notes de dolçor cremosa, la plenitud sentia i la buidor plorava amb un escut d'esperança pel retrobament.