Puc fugir

Tens raó ens podem amagar dintre d'un so, d'unes lletres o d'un somni. Però que millor que el que fas tu, no t'amaguis i continua deixant anar aquest farcell de lletres i mots que ben col·locats deixen anar aquestes poesies.
Enhorabona farmacèutica reconvertida a poeta

Endavant amb les paraules

gege

la visió crea móns de lletjos i bells, d'alts i de nanets, de grassos i de prims... però l'oïda ens ajuda a fugir d'aquest món superficial i adintrar-nos en altres móns interiors com el so, la música, la remor de l'aigua, el trèmul so de les fulles al vent... és la sensibilitat la que enriqueix i ens omple.
Un poema sonor, musical, interior, bell.
una abraçada

per un concepte únic i especial:

"Puc escapar-me d´aquest món lleig,
i retrobar la bellesa impossible
en un sol instant de meravella".

... "retrobar la bellesa impossible"... És agoserada aquesta proposta, no sé si mai seria possible, però plàsticament, has aconseguit una estrofa ben interessant. I preciosa, alhora!

Deixa'm donar-te les gràcies per les teves paraules. El to i la manera m'han semblat excepcionals. De debò. Paraules que apleguen l'essència d'un sentiment de forma breu i ben encertada. Celebro moltíssim la teva lectura del poema perquè crec que has copsat, precisament, el missatge que jo volia donar.

Una abraçada. Fins la propera.

Hola Helena,
Acabo de llegir "Puc fugir" i la veritat és que m'ha agradat moltíssim. Tot el poema desprèn una gran sensibilitat i molta tendresa, i el que és més important una gran dosi conversió, és a dir, que sense adonar-te'n ets capaç de fugir en qualsevol instant del poema, la rapidesa en marxar només depén de l'afany que tinguis en voler entrar o sortir del teu poema.
Moltes felicitats.

Brindo per haver-te connegut, per la teva poesia i pels teus somnis,
Roda03

més criteri
que el coen
no som lletjos
que ho sigui ell si vol
si que tenim la música, però la música també ens té a nosaltres.