Els pecats dormen al Sol

Un relat de: helena

Els pecats dormen al Sol

Tot roman en el mateix estat de consciència,
més enllà del real i pervers cercle,
més enllà de la tristesa del sotabosc
i de la terra humida,

envoltats d´una profunda confusió,
dos camins s´encreuen
i es claven al Sol,
enlluernats i comdemnats,

clavats al Sol per sempre
com el jove Crist crucifixat
en dolç sacrifici
en la foguera dels miserables.


helena

Comentaris

  • Aquesta poesia...[Ofensiu]
    AVERROIS | 31-05-2006 | Valoració: 10

    ...és molt difícil de comentar. Hi ha molta força dins d'ella, però també hi ha tristor, amargura, no sé ben bé per on vols anar. Dos camins encreuats, dues vides, sacrifici? Dona molt en que pensar. Una abraçada.