Cercador
Vides a la meitat...
Un relat de: helena- Compartir:
Dins els teus ulls pervic estranyament,
com un cuc insolent i repugnant,
com una vida a la meitat
d'un dol inequívoc.
Et veig i em veig, pausats,
en el camí cap al no res,
cap al mar de la foscor.
Però tu, encara ets massa viu
i tota la llum et pertany,
és massa aviat per encetar
un trajecte sense retorn.
helena
Comentaris
-
Cos i ànima...[Ofensiu]AVERROIS | 26-06-2006 | Valoració: 10
...costa molt la comunicació entre ells. Però aquí en el fons, què seria el cos sense ànima i l'ànima sens el cos? Paciencia!
Una forta abraçada. -
t'has [Ofensiu]jaumesb | 12-06-2006 | Valoració: 10
d'ubicar i sentir còmoda
Valoració mitja: 10
