projecte sense definir

Em vull cubrir la boca
en l'extranya expressió de sorpresa,
i sense voler els meus ulls
es fan grans i vius
davant tanta deixadesa.

Fa temps que hem oblidat
el sentit de la vida,
per abandonar-nos
a la superficialitat de les coses
aferrant-nos a objectes i possessions
deixant de banda l'objectiu de la vida.

I no ens adonem que estem de pas,
som la pols que escombren
pel carrers, les cendres
restes de les flames,
que s'apaguen,
sóm una engruna que s'esmicola
davant l'infinit
que ens sobreviu cada dia.

No sentim per estar vius
simplement caminem
rebutjant la nostre condició,
volen ser omnipotents,
sense saber que sols som
un projecte sense definir...