Princesa

Un relat de: Janes XVII

El buit de no compartir amb tu s'omple minut a minut de melangia, l'aire em porta el teu record i l'espai el teu cos eteri. Em queda la imaginació per sentir-te al meu davant, per enllaçar amb tu amb la mirada, per acaronar la teva mà, per respirar el teu regal, per fruir del teu somriure. El temps s'atura i no vol marxar cap al moment màgic del compartir.

Comentaris

  • enyor, quanta tristesa..[Ofensiu]
    Nyanga | 14-12-2009

    El buit de l'enyor és sovint massa dificil d'acceptar, de oblidar i de superar.
    Però sempre, en la buidor, has de buscar qualcom que t'indiqui la llum del sol. No et permetis quedar-te en l'obscuritat, el sol és massa bonic!
    Anims i una abraçada,

  • enyor, quanta tristesa..[Ofensiu]
    Nyanga | 14-12-2009

    El buit de l'enyor és sovint massa dificil d'acceptar, de oblidar i de superar.
    Però sempre, en la buidor, has de buscar qualcom que t'indiqui la llum del sol. No et permetis quedar-te en l'obscuritat, el sol és massa bonic!
    Anims i una abraçada,