Primus qui protulit enses

Un relat de: rautortor



Primus qui protulit enses

Tibul [Elegia I, 10]

Al tauler d’escacs, soldats de ficció,
impertèrrits, sotmesos als cànons,
palplantats a l’albir de l’estratega.
Viure o morir és el camí de l’èxit.
Cal viure per seguir gaudint del joc;
si un cau, no hi ha clams ni ganyotes,
ni tampoc eufòria si l’altre se’n surt.

Temps era temps que els jocs de guerra
s’iniciaren al tauler d’aquest món
quan un rei i un altre rei desitjaven
haver la mateixa terra, el mateix país.
I ens convertiren, llavors, en peons,
en escacs d’una partida perenne
al seu servei, per lluitar o morir
sense saber-ne ni el com ni el perquè.


Comentaris

  • Trist[Ofensiu]

    Malauradament cap dels morts en la guerra entén el perquè. Tots hi van enganyats.
    Molt bona metàfora en un bell poema.

  • Els escacs són...[Ofensiu]
    llpages | 09-07-2023

    un mirall de la vida: estratègia, cops amagats, joc net, trampes, reflexió, lluita, noblesa, entre tants aspectes d'aquest joc. Un poema que m'ha agradat tant com el joc, del qual en sóc un apassionat. Enhorabona, rautortor!

  • Excel.lent partida...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 06-07-2023 | Valoració: 10

    d'escacs. Una metàforra convertida en una poesia elegant, que no té desaprofitament,

    M'ha encantat ratautor.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

141031 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen