Cercador
Primeres lletres dedicades.
Un relat de: S de LLibertatAra sols m'acompanya
el cant de les onades
i aquest record de tu
que em glaça la mirada
I em quedo així;
fixada on mar i cel es troben
on convergeixen verds i blaus
i veus llunyanes
I aquest silenci dens, just i exacte
em revela que l'orgull
quan estic sola es fa nostàlgia
I ja sense temença
recordo que t'anyoro
se'm fa petit el cor...
I ploro obertament la teva absència.
l´Autor
10 Relats
13 Comentaris
11135 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Els anys que ja he viscut els he viscut.Els que em resten per a viure els he de viure.
I mentrestant vaig escrivint i així respiro.
"NO ENS PRENGUEM SERIOSAMENT LA VIDA, NO EN SORTIREM VIUS"